Alginet

Alginet és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Alta. És un poble prou ben comunicat, situat en un pla a 31 m d’altura. Les aigües de la Sèquia Reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria, aporten els seus cabals per a regar els camps del terme, de 21,4 km2. L’agricultura es basa, fonamentalment en els cítrics, també s’hi conreen hortalisses i n’hi ha cultius de secà.

[edita] Història

De fundació musulmana, el seu topònim prové de l’àrab Al-janna, que significa terra de regadiu –horts, El rei Jaume I li la donà a Pere García Ferrera el 1250. Jaume II, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el terç delme i altres drets d'aquesta població. Tornà a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingué diversos senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedisca la suprema jurisdicció, ja que només en té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, però el rei defuig la resposta. Al llarg de la seua història els pobladors d’Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, així el 1609 encetaren plet contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució del batle, per què usurpava l’aigua que utilitzaven els veïns per al reg; el 1622 acorden amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d’abastir carn motivat per què el senyor va arrendar aquest dret apujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l’església parroquial demana la franquícia del dret d’amortització de 1.500 lliures i construeix l’actual. El 1819, amb l’abolició dels senyorius, el poble assoleix la seua indepèndencia. El 1885 un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d’un hospital. En 1745, segons el padró, el 85% dels pagesos tenia el 84 % de la terra, però el 1832 els canvis socials deixen la xifra en tan sols el 68% de la renta agrària per al 81 % dels llauradors, que passen de 157 a 513.

[edita] Llocs d'interés

Arquitectònicament compta amb:

El castell, de 1417, reconstruit en el XVI. En 1875 va ser comprat i eliminades les dues torrasses que el flanquejaven per instal·lar-hi l’ajuntament.
Les torres de Luengo i del Borrero, aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
L’ermita de sant Josep, neogòtica del XIX, amb un retaule de gran valor.
L’església parroquial (1654-1699) construïda sobre l’antiga, de 1330. El campanar i la capella de la comunió són del segle XVIII.
Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual col.·legi del Sagrat Cor de Jesús.
Cal assenyalar la permanència d'alguns exemples de la casa típica de llaurador amb entrada per a carro (queden molts guarda-robes), l'estable pels animals, la pallissa, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljub per subministrar-se d’aigua. També queden algunes cases de camperols terratinents de les darreries del XVIII i algunes altres de la petita burgesia agrícola que va florir a finals del segle XIX amb el conreu de la taronja.

[edita] Festes

Cal ressenyar les festes de sant Antoni del porquet, protector del bestiar emprat per a les tasques agrícoles. Les fogueres, la benedicció han subsistit malgrat la creixent despersonalització dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

[edita] Altres dades

L’alcaldia (2003) l’ostenta el PSPV que compta amb 9 regidors, 4 en té el PP, 2 el Bloc, 1 GD’A i 1 UV. La població en 2002 és d'11.661 alginetins. L'any 2.001, un 80% dels habitants declararen saber parlar valencià.