Antena parabòlica
De Viquipèdia
Una antena parabòlica és una antena reflectora d’alt guany, utilitzada per radio, Televisió per satèl·lit, telecomunicacions de dades i també per radar, a les freqüències de UHF i SHF.
La longitud d’ona relativament curta d’energia electromagnètica (radio) a aquestes freqüències permet reflectors de mida raonables ideals per transmetre i rebre.
Una antena parabòlica comuna consisteix en un reflector il·luminat per una petita antena estimuladora.
El reflector és una petita superfície metàlica distribuïda en paraboloides de revolució. Normalment està truncat en un marge circular que forma el diàmetre de l’antena. Aquest paraboloide posseeix un punt focal precís que té la virtut tenir la característica reflexiva de les paràboles, en que una font de llum del punt en aquest focus produeix un raig de llum paral·lel alineat amb l’eix de revolució.
La antena de la alimentació es posa en un focus reflector. Aquesta antena és normalment del tipus de baix guany, com ara la dipol de mitja ona. En dissenys més complexos, com l’antena de Cassegrain, s’utilitza un sub-reflector per direccionar l’energia al reflector parabòlic de l’antena d’alimentació situada lluny del punt focal primari.
L’alimentació de l’antena està connectada a la radiofreqüència associada (RF) que rep o transmet l’equip per mitjà d’una línia de transmissió de cable coaxial o d’una guia d’ona buida.
Si considerem la antena parabòlica com una obertura circular, proporciona la següent aproximació al guany màxim:
o bé
on la
G és la potència del guany de l’antena isotropita.
D és el diàmetre del reflector en longitud d’ona
Amb l’aparició de la televisió per satèl·lit, les antenes parabòliques han esdevingut un element més del paisatge urbanístic, suburbà i rural.
També enllaços de microones terrestres, com ara entre dues estacions base de telefonia mòbil, i aplicacions sense fils WAN/LAN han fet proliferar aquest tipus d’antena.
