Antoni Barceló i Pont de la Terra
De Viquipèdia
Antoni Barceló i Pont de la Terra, (Palma, 31 de desembre de 1717 - 30 de gener de 1797) fou Tinent general de l'Armada Reial.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Va néixer al Puig de Sant Pere (Palma), barri de pescadors i mariners. Son pare, Onofre Barceló era patró de Xabec i a mes de fer la travesia del correu Palma- Barcelona, tenia patent de cors.
Va començar la seva carrera acompanyant al seu pare en el vaixell correu de Barcelona. Als 16 anys va treure el títol de tercer pilot, i el 1735, als 18, va obtindre el de patró, i manava una nau de les que feien la travessia Palma-Barcelona. Com el seu pare, també es va treure la patent de cors, cosa freqüent a l'època.
Al 1737 es casà amb Francisca Bonaventura, filla de don Joan Jaume, de Calvià.
[edita] Els primers combats
El 1738 amb nomes vint anys i com a recompensa per haver fet fugir dues galiotes argelines que intentaren assaltar el vaixell correu, el rei en Carles III el nomenà Alfereç de Fragata honorari. El 1749 va ser nomenat Tinent de Fragata sense sou.
Al juny de 1753, juntament amb el xabec del patró Bernat Capó, apresaren una galiota pirata, i en recompensa el Rei renuncià a la sev apart del botí, i el nomenà tinent de navili honorari, i a en Bernat Capò alfereç de frataga.
A l'estiu del 1756, després de resultar ferit durant un abordatge davant Catalunya, el Rei el nomenà Tinent de navili efectiu de l'armada, el que li suposà enveges i algunes enemistats entre els oficials de carrera.
El 29 de juny de 1762, ascendí a Capità de fragata, i manava un estol de xabecs dedicats a protegit les comunicacions amb el continent i combatre la pirateria en el Mediterrani occidental. A l'any 1763, navegant únicament amb el xabec El Vigilant, es trobà amb tres naus barbaresques, i una rera l'altra les apressa totes tres. Aquest dia fou ferit de bala, però va fer cent-seixanta presoners, entre ells Selim, temut cap de pirates.
Al 1769, i desprès de capturar El Cavall Blanc, un xabec barbaresc que oposà molta resistència, el Capità Antoni (com era conegut popularment) fou ascendit a Capità de Navili.
[edita] Expedició a Alger
L'any 1775, participà en l'expedició a Alger, darrer reducte pirata del Mediterrani, que comandada per el general O'Reilly fou un complet desastre, nomes minorat per la perícia del Capità Antoni, que permeté reembarcar les tropes. Aquell mateix any ascendí a Brigadier de l'Armada.
[edita] Bloqueig de Gibraltar
L'any 1779 li fou atorgat el comandament de l'escuadra que havia de bloquejar Gibraltar, però el bloqueig s'allargava, i el 25 de març de 1781, fou nomenat cap de l'escuadra el general Antonio Rodríguez de Valcárcel, que li obrí expedient i el destituí.
El 1782 fou rehabilitat, i nomenat altra vagada cap del bloqueig, fins que el 1783 es firmà la pau sense haver pogut ocupar Gibraltar.
[edita] Bombardeig d'Alger
Dia 1 de juliol de 1783, partí de Cartagena amb una escuadra de vuitanta-cinc embarcacions. El dia 1 d'agost comença el bombardeig, que va durar fins al 9 d'agost. En recompensa per aquesta acció, el rei Carles III l'ascendí a Tinent general.
Al 1784 dirigí el segon bombardeig d'Alger. L'escuadra, formada per cent-trenta naus, amb mil dos-cents cinquanta canons i catorze mil cinc-cents seixanta-dos homes, partí de Cartagena el 28 de juny i el 12 de juliol s'inicià el combat. Desprès d'aquest segon bombardeig les autoritats d'Alger es decidiren a pactar el fi de la pirateria.
[edita] Setge de Ceuta
El 1790 , quant ja havia fet els 73 anys, el rei en Carles IV li donà el comandament de la flota que es trobava a Algesires amb ordres d'ajudar a aixecar el setge que el soldà del Marroc havia posat a Ceuta, però quan el Capità Antoni arribà, els marroquins ja l'havien aixecat. El 1791 es tornà a repetir l'atac marroquí, però entre intrigues i indecisions, l'atac que tant desitjava du a terme el Capità Antoni no es realitzà, retornant a Mallorca el 28 de juliol de 1792, on va passar els darrers anys.
Està enterrat a la capella de Sant Antoni a l'església de Santa Creu.
