Ar-Pharazôn
De Viquipèdia
Ar-Pharazôn el Daurat (3118-3319 S.E.) va ser el vinticinquè i últim rei de Númenor (3255-3319), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.
Ar-Pharazôn era el nebot del rei Tar Palàntir. Al morir, el ceptre l'hauria d'haver heredat la seva filla Míriel, però Ar-Pharazôn va casar-se amb ella contra la seva voluntat (i contra les lleis de Númenor) i va usurpar el tro.
Ar-Pharazôn era fill de Gimilkhâd, i com el seu pare desaprobava els intents de Tar Palàntir de recuperar l'amistat dels elfs i dels vàlar. Va fer-se coronar en adûnaic, enlloc d'utilitzar la versió en quenya del seu nom (Tar Càlion). A la seva esposa Míriel també li va fer canviar el nom pel d'Ar-Zimraphel.
Les seves polítiques es van centrar en perseguir els últims vestigis dels amics dels elfs i expandir la força de Númenor. Amb aquest objectiu, i envejós del poder de Sàuron, va dirigir una flota cap a Mórdor. Sàuron veiè que no tenia opcions de vèncer contra un expercit tan poderós, i va rendir-se davant d'Ar-Pharazôn.
El rei de Númenor va endur-se Sàuron a l'illa com a hostatge, però de mica en mica Sauron va anar guanyant-se la confiança del monarca i va acabar convertint-se en el seu conseller. Les paraules de Sàuron van inflar encara més els deliris de grandesa d'Ar-Pharazôn. Finalment el convencè no tan sols d'ignorar la Prohibició dels Vàlar i viatjar cap a l'oest, sinó de llençar un atac contra Vàlinor i conquerir-la.
Un cop finalitzada la construcció d'una flota immensa, i Ar-Pharazôn va embarcar-se al capdavant de l'exèrcit de Númenor. Van trencar la Prohibició dels Vàlar i es dirigiren cap a l'oest, amb la intenció de conquerir les Terres Inmortals.
L'any 3319 desembarcaven a les costes de Vàlinor. Aleshores va intervenir l'Eru, que va fer canviar la forma del món per evitar que els homes no tornessin a voler prendre la vida eterna per la força. Les Terres Inmortals van desaparèixer del pla del món, i en el cataclisma que en seguí tant Númenor com la flota atacant es van ofegar sota l'aigua. El rei Ar-Pharazôn i els altres soldats que ja havien desembarcat van quedar enterrats sota terra.
La línea d'Elros va sobreviure a través d'Eléndil i els seus dos fills Isíldur i Anàrion.
[edita] Genealogia de la família reial de Númenor abans de la Caiguda
|
Ar-Gimilzôr |
|
Inzilbêth | ||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||
|
Tar Palàntir |
|
Gimilkhâd | ||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
Míriel |
|
Ar-Pharazôn | ||||||||||||
|
Precedit per: Tar Palàntir |
Rei de Númenor 3177-3255 S.E. |
Succeït per: Ningú (caiguda de Númenor) |