Arsenio Martínez-Campos Antón
De Viquipèdia
Arsenio Martínez-Campos Antón (Segòvia, 14 de desembre de 1831 - Zarautz, 23 de setembre de 1900) va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica. Fou més tard Capità General (governador) de Cuba i president del govern Espanyol (1879-1879)
Va ser un militar de carrera format a l'Escola d'Estat Major. En 1854 va ser nomenat membre de l'Estat Major Espanyol, en el qual més tard es convertiria en professor. En 1860 va ser destinat a Àfrica, en una expedició conjunta amb França i Anglaterra, i també va pendre part en la campanya de 1862 en Mèxic sota les ordres del General Prim.
Després de la Revolució de 1868, va ser enviat a Cuba on va lluitar contra els rebels en 1868, amb una brillant campanya que li va valer l'ascens a brigadier. En 1872, va tornar a Espanya, on va recolzar el pronunciament de Pavía. Aquí va pendre el control de diverses brigades, per a lluitar contra els aixecaments Carlistes, amb poc èxit. Després d'això, se li va encomanar l'exèrcit de València per a lluitar contra els aixecaments cantonals d'Alacant i Cartagena. Reprimí el moviment del cantonalisme a València bombardejant i ocupant aquesta ciutat. El govern republicà finalment el confinà a Mallorca.
Passà a Castella, on conspirà per restaurar la monarquia borbònica; malgrat l'oposició de Cánovas del Castillo, que preferia d'arribar-hi per la via parlamentària, el 29 de desembre de 1874 es pronuncià a Sagunt, a favor d'Alfons de Borbó, fill de l'exiliada Isabel II, precipitant la seva pujada al tron com a Alfons XII. Més tard va ser nomenat Capità General de Catalunya, després de derrotar als carlistes a Navarra i Catalunya (on va ocupar Olot i la Seu d'Urgell el 1875). En la Restauració, va ser destinat a Cuba en 1876 com Capità General, i va signar un tractat de pau en 1878, donant a Cuba més autonomia.
De retorn a Espanya, va presidir en 1879 el govern, però solament com a "titella" de Cánovas del Castillo. Va ser forçat a deixar el partit Conservador, després de proposar donar la total llibertat als negres a Espanya. Va passar a les files liberals, convertint-se en Ministre de Guerra en el gabinet Sagasta, i va fundar l'Acadèmia Militar General.
En 1893, va ser designat general en cap de l'exèrcit africà, i va aconseguir un tractat de pau amb el Sultà magrebí en 1894. Aquest mateix any (1893), va sofrir un atemptat, del que va sortir il·lès, a Barcelona, on era com a Capità General de Catalunya. Dos anys mes tard, va tornar a Cuba, però enfrontat amb la necessitat d'endurir les mesures contra els rebels, en aquests moments recolzats pels Estats Units, va deixar el seu lloc, i va tornar a Espanya on va ser nomenat president del Suprem de Guerra i Marina fins a la seva mort en 1900.
| Precedit per: Antonio Cánovas del Castillo |
President del Govern d'Espanya 1879–- 1879 |
Succeït per: Antonio Cánovas del Castillo |
