Art precolombí
De Viquipèdia
Les cultures precolombines es van desenvolupar des del 4000-3000 aC fins al segle XVI i comprenen tot Amèrica, encara que existeixen moltes diferències depenent de la zona i de l'època.
En aquest sentit hi ha certa problemàtica a l'hora de catalogar l'art precolombí, ja sigui per l'època o pels estils. El desconeixement d'aquest art és doncs justificable ja que no van estar en contacte amb els espanyols (les cultures anteriors s'anomenen arqueològiques) i a vegades han estat sepultades i/o amagades fins a 1950.
Els pobles mesoamericans no tenien escriptura excepte els maies, i això dificulta el seu estudi, ja que no hi ha transmissió escrita del seu coneixement.
La primera qüestió és plantejar-nos l'art precolombí estèticament i saber en quina mesura és art el que realitzen i quina funció tenia en el món precolombí (normalment ritual-religiosa, ja que la funció de “fruïció” de l'art, no existeix).
Les cultures precolombines són cosmològiques i relacionades amb devenir de l'univers i immerses en un món religiós, en què els seus actes tenen un significat amb el devenir i aquests actes i la vida quotidiana sempre tenen pinzellades de ritual, on l'art col·labora de forma important.
En aquest sentit, les cultures precolombines són cosmològiques i això les situa en un horitzó de relació més pròxim. A vegades l'art precolombí apareix com a art primitiu, per la seva falta d'estudi. Hi ha certs punts de contacte amb les cultures preclàssiques mediterrànies (Egipte, Mesopotàmia, Egeu...). Durant molt de temps es va creure que provenien d'aquests llocs per les semblances, però ara s'ha vist que és resultat d'una postura semblant enfront de l'art, i no d'una influència o d'un contacte.
Els espanyols, a la seva arribada, troben els tres grans imperis asteca, maia i inca, els quals veien en unes cultures arcaiques i teocràtiques els seus antecessors. L'enfrontament amb els espanyols va causar la destrucció d'aquestes societats ja que es va anul·lar el seu món miticoreligiós, en el qual es basava tota la seva organització.
D'aquest món ens ha romàs molt poca cosa, ja sigui per la destrucció espanyola o pel mateix abandonament precolombí. Es creia que era un art inferior, perquè no seguia els preceptes naturalistes del Renaixement.
Taula de continguts |
[edita] Zones geogràfiques
[edita] Definició dels períodes històrics
Hi ha una gran varietat cronològica en els estudis segons les diferents cultures. En referir-nos a període preclàssic, clàssic i postclàssic, ens basem més en un aspecte cultural que no pas en el cronològic.
[edita] Període arcaic
Es tracta del moment en el qual s'estableix l'agricultura. Els caçadors-recol·lectors de procedència asiàtica (la població americana hauria arribat al continent c. 25000 aC per l'Estret de Bering) comencen a conrear vegetals i la seva dieta es basarà quasi exclusivament en el blat de moro (també en fesols i carabasses). Aquest període s'estén fins a principis del període formatiu, és a dir, del 7000 al 2000 aC. Així, la sedenterització i l'alimentació assegurada, propicien el desenvolupament cultural i la civilització. Cap el 2000 aC tenim ja establertes les tècniques de vida que es desenvoluparan en el període formatiu o preclàssic. Trobem instruments de pedra prou desenvolupats. A Amèrica no es coneix encara el metall (fins al segle XVI), i d'aquí la importància de la indústria lítica.
En aquest període també es desenvoluparà la ceràmica (per a la cocció d'aliments, producció de figuretes rituals, etc.), el teixit, la corderia i la cistelleria.
Hi ha en aquest moment un ritual, tot i que encara no es coneixen les característiques concretes del culte als morts i del seu tractament.
Els poblats comencen a urbanitzar-se encara que no existeix una estructura organitzativa.
[edita] Període formatiu o preclàssic (c. 2000 aC - 300 dC)
Coexisteixen civilitzacions amb un desenvolupament incipient amb altres de gran desenvolupament (Olmeques i Chavín, per exemple). És un moment molt ric: hi ha una gran explosió demogràfica a causa de la millora agrícola i com a conseqüència una gran diversitat cultural. Malgrat tot, continua havent-hi una aportació mínima de carn en la dieta.
Els poblats es fixen i hi ha un cert tractament i planificació de l'espai encara que no podem encara parlar d'urbanisme.
Es desenvolupen les figuretes de fang i la ceràmica policroma. També hi ha un gran auge del teixit, que a la zona nord es realitzarà en cotó amb el teler i en el sud amb llana de llama.
[edita] Període clàssic (c. 300-900 dC)
Es dóna un gran desenvolupament artístic (sobretot arquitectònic), filosòfic, científic i dels elements artístics. L'urbanisme arriba a la seva màxima cima, però no es dóna a l'urbs sinó als centres cerimonials, als quals la població pelegrinava en certes ocasions. L'habitatge era independent d'aquests centres.
És en aquesta etapa en la qual s'estableixen els fonaments iconogràfics a través de les teocràcies que governaven aquests centres cerimonials (igual que va ocórrer en la Grècia clàssica).
[edita] Període postclàssic (c. 900-1500 dC)
Se sol subdividir en dues etapes. Una primera comprendria del 900 al 1200, en la qual s'organitzen les cultures guerreres i és un període dominat per ètnies que fan un desenvolupament molt ràpid. La segona aniria del 1200 al 1500 i significa l'organització i desenvolupament dels imperis, en especial asteques i inques.
D'aquest últim període tenim més informació gràcies a:
- Cròniques dels espanyols
- Intel·lectuals natius que escriuen ja en espanyol
- El corpus de còdexs precolombins (només a Mèxic).
A aquests imperis se'ls sol anomenar sovint Imperis Teocràtics de Regadiu, perquè són cultures guerreres amb un personatge jeràrquic al cap, que a vegades tenen caràcter sacerdotal (per exemple l'emperador inca) i perquè la seva funció és la d'abastir aigua per al desenvolupament agrícola.
[edita] Amèrica Central
[edita] Les cultures preclàssiques de Mèxic
A la zona de Mèxic hi ha rastres de dues cultures situades al marge del llac Texcoco: una cultura arcaica i la cultura olmeca, les quals presenten interrelacions entre si.
La cultura arcaica és un substrat i una base fonamental de les cultures del centre de Mèxic, i s'expandeix cap a altres zones. Aquesta cultura es divideix en tres fases amb diferents desenvolupaments:
Aquestes cultures arcaiques eren sedentàries i agrícoles i havien desenvolupat la ceràmica, el teixit, la pesca i la caça. No obstant, no s'han trobat ni monuments ni habitatges d'aquestes societats, la qual cosa fa pensar que els realitzaven amb materials peribles (fang, canyes...). S'han trobat restes dels estris de caça, que eren fondes i llançadors de darts (amb boles de fang) que s'haurien perfeccionat posteriorment, donant lloc a fletxes i llances d'obsidiana i de quars. També coneixien raspadors de pells i agulles d'os, amb les quals teixien les pells.
El comerç estava prou estès, ja que s'han trobat materials que no corresponen a la vall de Mèxic (petxines marines de l'Oceà Pacífic o l'Atlàntic). Aquest fet és important ja que normalment les relacions culturals es donen bé per domini o bé per comerç.
Hi ha restes d'ornaments corporals de fang (orelleres, penjolls...) que després es realitzaran amb pedres dures. Hi ha també gots i moltes figuretes de diferents tipus (les més importants són les pretty ladies de Tlatilco, que eren modelades i policromades). Normalment solen ser figures femenines amb els òrgans sexuals molt marcats, les quals havien de tenir un significat de fertilitat. A diferència dels olmeques no hi ha representacions de la divinitat. La primera divinitat que apareix és el Déu del Foc, que es mantindrà fins als asteques. És lògic que sigui el del foc, perquè és el foc el principi que permet la civilització.
