Asyut
De Viquipèdia
Asiut o Asyut es una ciutat d'Egipte, la mes gran del Alt Egipte, a uns 320 km al sud de El Caire. Població estimada el 2005, vers 500.000 habitants (pendent del cens del 2006). Està a 226 metres sobre el nivell del mar.
Es capital del governadorat d'Asyut, amb una superfície de 1553 km2 i una població d’uns tres milions i mig d’habitants (3.290.000 el 2002), amb un espectacular creixement: 200.000 habitants el 1872, 1.000.000 el 1925, 2000.000 el 1980, i 3000.000 el 2000.
[edita] Població i economia
La població es majoritàriament àrab però amb una forta minoria de coptes avui en recesió.
La regió es principalment agrícola i els productes principals son el cotó i el gra. El Canal d'Ibrahimiyya proveeix d’aigua a la regió. Hi ha alguna industria d’estores. El turisme te un pol d’atracció a la propera illa de Banana
[edita] Edificis i monuments
La ciutat es seu d’una universitat, la tercera mes important d'Egipte després de la de El Caire i la d'Alexandria.
Al nord de la ciutat hi ha l’antiga resclosa britànica, del segle XIX que regulava el nivell del aigua del Nil al canal d'Ibrahimiyya.
Edifici notable es el Lillian Trasher Orphanage, fundat per una americana de Jacksonville que el 1910 va anar a viure a Egipte on va morir el 1961; es destinat sobretot a la població copte.
Com a monument antic només resta la necròpolis d'Asyut on foren enterrats alguns governadores de la regió en temps de les Dinasties XI i XII.
[edita] Història
Ja existia a l’època faraònica amb el nom de Siut o Syut, i fou la capital del nomós XIII de l'Alt Egipte. Els grecs la van anomenar Licòpolis (Ciutat del Llop, Lykopolis) segurament per la importància dels deus xacals Wepwawet (Obridors de camins) i d'Anubis.
Va seguir els destins d'Egipte passant per mans d’assiris, grecs, romans, bizantins, àrabs i otomans o turcs, però sense patir mai destruccions greus.
Fou la ciutat natal de Plotinus (nascut el 205), un neoplatonista que va estudiar amb el fundador del moviment neoplatonista Ammonius. També hi va néixer Joan de Licòpolis (+394), un sant d'Egipte, fuster que es va retirar al desert i va viure com anacoreta, fou profeta ja que va predir alguns fets com per exemple la victòria del Emperador Teodosi sobre Màxim i Eugeni, i va fundar la filosofia basada en la unió del anima amb deu a traves de la contemplació.
Durant la dominació otomana era mercat d’esclaus i encara era el mes important mercat mes tard del 1850.
