Bàntia
De Viquipèdia
Bàntia fou una ciutat dels lucans a uns 20 km de Venúsia. Avui es l’abadia de Santa Maria di Banzi, a la vora de la qual encara es troben algunes ruïnes. La fusta de la zona, anomenada en temps dels romans, encara es important, i es concentra en l’anomena’t Bosco dell'Abadia.
El 208 aC els cònsols romans M. Marcellus i T. Quinctius Crispinus van acampar a la zona i el primer va morir en la lluita subseqüent i el segon va quedar ferit.
Fou municipi romà durant l’imperi. De la ciutat es la tauleta anomenada Tabula Bantina, descoberta el 1790 a Oppido (a uns 15 km de Banzi) que esmenta un plebiscit romà sobre un afer municipal escrit en llatí i en osc.
