Bàrcino
De Viquipèdia
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'iber Barkéno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona. Estava situada a la riba del Llobregat, en el mont Tàber.
Una llegenda atribueix la seva fundació a Hèrcules, 400 anys abans de la fundació de Roma i una altra que fou fundada per Amílcar Barca, que li va donar el nom familiar, però el més probable és que només fou la continuació romana d'un assentament de laietans.
La colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino (nom complert) comprenia unes 9Ha de superfície. Els seus eixos bàsics eren el Cardus (actual c. del Bisbe/Ciutat/Regomir) i el Decumanus (actuals c. del Call/Llibreteria) que es creuaven al Fòrum (aprox. l'actual pl. St Jaume) on s'aixecava el temple d'August.
Es tractava d'un centre administratiu i comercial que comerciava amb els productes de la zona. De la zona n'eren famoses les ostres i el Garum (pasta de peix, bàsica en la cuina romana).
De la colònia romana en tenim algunes restes arqueològiques al subsòl de la Plaça del Rei, però els elemnts que més destaquen i que son visibles avui dia són les muralles. Construides al segle IV per reforçar unes d'anteriors, són un magnífic exponent de l'enginyeria militar romana. També es conserven quatre columnes del temple de culte imperial, que es troben al pati del CEC.
També trobem restes a l'actual plaça de la Villa de Madrid on hi ha les restes d'una necròpoli romana a l'aire lliure.
