Bandoneó
De Viquipèdia
Un bandoneó és un instrument aeròfon de la família de les harmòniques, variant de l'acordió, de forma rectangular i proveït de botons en ambdós costats que formen un timbre particular. Pot ser unitònic o bitònic i pot arribar a produir entre 100 i 144 sons diferents.
És un instrument típic de la música popular, emprat especialment als Balcans i a l’Argentina. Fou inventat el 1846 pel constructor H. Band de Krefeld.
