Bec de perdiu
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Chroogomphus rutilus (Schaeff.) O.K. Mill. |
||||||||||||||
|
Chroogomphus rutilus |
|||
|
|
|
|
|
|
|
Color oliva |
|
|
 |
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires. | ||
|
|
|||
El bec de perdiu o pota de perdiu (Chroogomphus Rutilus, del grec khrós: color; gómphos: clau, pern; del llatí rutilus: vermell) és un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible.
[edita] Descripció
El capell és primer cònic i després, un cop obert, convex, de color marró vermellós o vinós. És carnós, llis i viscós de jove. Les làmines, que són espaiades, i el peu són quasi del mateix color que el barret però més clar, tirant a salmó.
[edita] Hàbitat
Als boscos de coníferes des de finals d'estiu i durant tota la tardor. És un bolet molt comú.
[edita] Gastronomia
És comestible. En fregir-lo primer es torna d'un color violaci i al final gairebé negre.
