Benidoleig
De Viquipèdia
| Benidoleig | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Alta | |||
| Gentilici | Benidolejà Benidolejana |
||
| Població (2002) | 967 | ||
| Superfície | 7,5 km2 | ||
| Densitat | 128,93 hab/km2 | ||
| Altitud | 131 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38° 47’ 30” N 0° 01’ 57” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Dénia | ||
Benidoleig és una població de la comarca de la Marina Alta.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Segons el DCVB, el topònim Benidoleig prové de l'àrab bani Dulaj que significa fills o descendents de Doleig. Aquest Dulaj com a nom personal podria procedir a la seua vegada de l'antropònim germànic Dolehidus que ja apareix documentat l'any 913.
[edita] Història
En el seu origen fou un alqueria àrab de les moltes que s’instal·laren a la ribera del Girona. Conquistada per Jaume I, el seu primer propietari fou Hug de Cardona, antecessor del marqués de Guadalest. Posteriorment va revertir de nou a la Corona i cedit per aquesta als ducs de Mandas i Vilanova. L'any 1260 és adquirida per Joan Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Canvia novament de propietaris fins acabar en mans del baró de Santa Bàrbara. En el moment de l’expulsió dels moriscos n’hi havia unes 50 famílies; en 1611 fou repoblada amb mallorquins. En 1620 assoleix el títol de baronia. Al ser permutada la parròquia de Tormos per la de Benidoleig, aquesta passà a dependre de la rectoria d'Orba fins l'any 1802, any en què també va assolir la independència municipal respecte d’aqueixa població.
[edita] Demografia i economia
En el 2002 s’hi empadronaren 967 persones. L'economia depén de l’agricultura i el cultiu més estés és el de cítrics; també té la seua importància la producció de panses per a mistela. Quant al turisme hem de dir que hi ha diverses urbanitzacions que allotgen residents vinguts d’arreu d’Europa.
[edita] Geografia
El terme, de 7,5 km2, és ric en rutes per a la pràctica del senderisme de què destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes que es gaudeixen al seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la cova de les Calaveres, el nom de la qual prové de les calaveres que s’hi van trobar en 1768 i que, segons la llegenda popular són les d’un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles ja la cita en les seues Observacions; en les seues rodalies hi ha el llac anomenat Toll Blau.
[edita] Edificis d'interés
En quant el seu patrimoni cal destacar:
- Església de la santíssima Sang. Segle XIX.
- Casa senyorial del baró de Finestrat.
[edita] Gastronomia
Quant als menjars, cal parlar dels arrossos: amb conill i tomaca; amb fesols i card; al forn, etc; també s’ha de destacar l’all i pebre amb anguiles o el puxero. Però un tret important de la gastronomia benidolajana són els aperitius, n’hi ha de tot tipus: mandonguilles; bull amb ceba; faves bullides; capellans torrats, sang amb ceba. Per tancar els embotits amb la sobrassada, reminiscència del seu repoblament mallorquí, al capdavant.
[edita] Política
En les eleccions municipals de 2003 el PSPV va traure 3 regidors, el Bloc i el PP 2 cadascú; l'alcaldia la detenta el Bloc.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
