Benigà nim
De Viquipèdia
| Benigà nim | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Gentilici | Beniganà Beniganina |
||
| Població (2002) | 5.603 | ||
| SuperfÃcie | 33,40 km2 | ||
| Densitat | 167,75 hab/km2 | ||
| Altitud | 120 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38° 56’ 35†N 0° 26’ 36†W |
||
| Predomini lingüÃstic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Ontinyent | ||
Benigà nim és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Història
D'època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xà tiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Serà cedida successivament a diverses famÃlies, a l'igual que els seus annexes de Bellús, AlfarrassÃ, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins el segle XVII. En 1602 Felip III l'atorga el tÃtol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xà tiva i el dret a vot en les Corts de València.
[edita] Demografia i economia
Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrÃcola la tendència demogrà fica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. En 2002 el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 5.603. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià .
A hores d'ara la indústria té més pes en l'economia –vidre, fusta, plà stic, tèxtil, la tradicional de l'espardenya– que no l'agricultura, també abasta importà ncia el sector serveis.
[edita] Geografia
Al terme, de 33,1 km2, hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal.
[edita] Turisme
Planol turistic Imatge:Planolturisticbeniganim.jpg
[edita] Edificis d'interès
El passeig pel poble ens durà pel barri de l'Illeta, nucli de la població à rab; podrem veure edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval. Els monuments més rellevants són:
- Església de sant Miquel arcà ngel. Del segle XVII. Barreja els estils gòtic i renaixentista i compta amb una bella torre renaixentista de 1616. Monument nacional des de 1983.
- Església del Crist de la Sang. Aixecada sobre la mesquita, conserva una bonica ornamentació.
- Església de la PurÃssima Concepció. Segle XVIII.
- Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Neogòtica de principis del XX.
- Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, de [[1574]Imatge:Convent.jpg].
- Relotge solar digital en l'avinguda de l'Ortissa.Imatge:Relotgeortissa2.jpg
[edita] Gastronomia
Quant a la gastronomia té fama l'arrop i tallaetes, dolç d'origen à rab amb molta tradició a Benigà nim.
[edita] PolÃtica
En les votades de 2003 el PSPV va obtenir 7 regidors per 6 del PP.
[edita] Enllaços externs
- PaÃs Valencià , poble a poble, comarca a comarca, de Paco González RamÃrez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'EstadÃstica.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
