Benimerins
De Viquipèdia
Els benimerins o marínides (de l'àrab, Banu Marin), foren una dinastia berber que va succedir els almohades al Marroc, des de mitjans del segle XIII a principis del XV. Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la política del regne nassarí de Granada, on tenien un exèrcit permanent. A més a més, foren un recolzament fonamental de la resistència contra els reis cristians.
El seu objectiu estratègic en un principi, fou el de dominar l'estret de Gibraltar per tal de tenir el control del comerç entre la Mediterrània i l'Atlàntic. D'aquesta manera, els benimerins entraren en el sud de la península Ibèrica, al 1224, per recolzar els reis granadins, enfrentant-se directament amb els cristians. L'enfrentament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la batalla de l'Estret, lliurat entre Castella, en ocasions amb el suport naval de la Corona d'Aragó, i l'aliança nassarí-benimerina, entre 1263 i 1350. Malgrat que els castellans van obtenir victories importants, com la conquesta de Tarifa (1292) i la de Gibraltar (1308), les incursions granadines durant les minories, la fustrada croada castellano-aragonesa de 1309 i el desastre de la Vega (1319), van igualar les forces cristianes i musulmanes.
Així doncs la creixent amenaçan nassarí-benimerí va rellançar la guerra de reconquesta entre 1327 i 1344. Cap a 1330, Granada es va decantar per altra aliança amb el sultà benimerí Abul-Hasan (1331-1351), disposat a una guerra oberta contra els cristians. D'aquesta manera, els benimerins van arribar a recuperar els ports de Tarifa, Algecires, Gibraltar (1333) i Rota.
Alfons XI de Castella va fortaleixer Castella durant les treves i en 1339, va juntar les seues tropes amb les de Pere IV d'Aragó i Alfons IV de Portugal. En agost de 1340, un gran exèrcit benimerí va desembarcar en les costes ibèriques i va setjar Tarifa (ara en poder dels castellans). L'enfrontament definitiu va tenir lloc en la batalla del riu Salat (30 d'octubre de 1340), on les tropes castellanes i els seus aliats, derrotaren a l'exèrcit nassarí-benimerí de Abul-Hasan i el nassarí Yusuf I (1333-1354), els quals tenien un exèrcit molt més nombròs, però pitjor armat i d'inferior tàctica.
A costa de la moral recuperada, Alfons XI va conquerir Alcalá la Real (1341), va derrotar als nassarís en el rio Palmones (1343) i després de dos anys de setge va prendre Algecires (març de 1344). En 1349 va intentar conquerir en Gibraltar, però va morir de peste durant el setge (març de 1350).
Amb les seues victories, Alfons XI va destruir l'últim suport nordafricà d'al-Àndalus. Des de mitjans del segle XIV, Granada va quedar aillada del Magreb. El imperi benimeri va anar desintegrant-se lentament a la mort d'Abul-Hasan, encara que van permaneixer en la península fins el 1374.
Actualment els benimerins és una filà de Moros i Cristians, present en molts pobles: Alcoi, Crevillent, Ontinyent, Callosa d'en Sarrià, etc.
