Bisbat de Mende
De Viquipèdia
El bisbat de Mende és un divisió eclesiàstica de França que abraça el departament de Lozère. Es sufragània d'Albí però abans de la revolució fou sufragània de Bourges fins el 1676 en què va passar a Albí. Després d'estar suprimida el 1801 va quedar unida al bisbat de Viviers en una sola diòcesi sufragània de Lió. El 1822 es van separar Viviers i Mende, i el 1823 va quedar restablerta i va passar a ser sufragània un altre cop d'Albí. La catedral de Nostra senyora (basílica menor des del 1874) fou consagrada el 10 d'octubre de 1640 després de la destrucció de la catedral vella el 1579.
La llegenda fa a Sant Marcial, apòstol de Gabalí (Gavaldà) i li atribueix la designació del primer bisbe al segle I, el seu deixeble Sant Severià. El primer bisbe conegut no obstant és Sant Privat, que va morir a una cova, de malaltia, a l'època de la invasió dels alamans dirigits pel rei Crocus, cosa que fou cap el 260 segons Gregori de Tours, cap el 407 segons Fredegari i cap el 305/310 segon mossèn Duchesne. El 314 sembla que ja hi havia una església organitzada al Gabalí doncs una representació va anar al Concili d'Arles. Mes tard foren bisbes Sant Fimini, Sant Hilari (cap el 535) i Sant Frézal de Canurgue (segle IX) que es creu que va ser assassinat. Els bisbes portaven el títol de bisbes de Gabalès fins el 951; fins llavors no residien habitualment a Mende i en aquesta data es van traslladar a aquesta ciutat. Cal esmentar a Aldebert du Tournel (cap el 1100-1120) que va ser investit comte, un altra Aldebert (1151-1186), Guillem Durand (1285-1296) i el seu nebot Durand el Jove (1296-1328) que va establir els Pariatges amb el rei sobre el Gavaldà, Guillaume de Chanac (uns mesos el 1371 fins ser nomenat cardenal); Pietro Riario (1473-74), nebot de Sixte IV; Giuliano della Rovere (1478-83) que després fou Papa com a Julius II; i el seus nebots Climent della Rovere (1483-1504) i Francesco della Rovere (1504-24); el darrer bisbe fou Castellane (1768-92) assassinat a Versalles el 9 de setembre de 1792.
