Bitúriges

De Viquipèdia

Els bitúriges foren un poble de la Gàl·lia Cèltica. El seu personatge més destacat fou el rei Ambigatus. Sota Bellovesus, el nebot d'Ambigatus, els bitúriges van emigrar cap a Itàlia juntament amb altres pobles gals.

En temps de Cèsar estaven sotmesos als edus i la frontera entre ambdós pobles era el riu Loira (Ligeris) no lluny de la unió amb l'Allier. El seu territori fou equivalent a la diòcesi de Bourges que abraçava part del Berri i part del Borbonesat, i fins i tot zones de Turena. La seva capital fou Avaricum (Bourges).

A la rebel·lió de Vercingètorix el 52 aC Cèsar estava a punt d’atacar Avaricum. Els rebels van cremar 20 ciutats dels bitúriges en un sol dia per impedir que caiguessin en mans dels romans, però Avaricum es va decidir que seria convertida en fortalesa i allí resistirien a Cèsar (contra l’opinió del cabdill rebel gal). Cèsar descriu el setge i atac a la ciutat en la que els gals tenien molt d'armament de ferro i treballs de ferro (magnae ferriae).

Estrabó esmenta un grup del poble anomenats bitúriges cubis, però sembla que només era el nom dels representants d’aquest poble als jocs esportius.

El seu territori tenia mines de ferro i Plini parla de la qualitat dels seus vins, però més aviat sembla que cal atribuir aquest producte als bitúriges vivisques.

Després de la conquesta romana foren inclosos a la província d'Aquitània. Plini els esmenta com a lliures el que fa pensar en un cert grau d’autonomia sota el govern romà, durant un temps, però del que no se sap res.