Bonastruc ça Porta
De Viquipèdia
Bonastruc ça Porta (Girona 1194 - Haifa? 1270), rabí de l'aljama de Girona i metge. El seu nom hebreu era Moshe ben Nahman, per la qual cosa fou anomenat també Nahmànides. Porta destacà com a filòsof, talmudista i cabalista. Admirador de Maimònides, s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà vers qüestions de la càbala, dins les quals compongué un musta gab per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest musta gab és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular. Algunes altres obres cabalístiques seves són Osar ha-hayyim ("Tresor de la vida") i Derasah ("Investigació"). Igualment, escrigué mantes obres didàctiques, per entre les quals hom troba Iggueret ha-qodes ("Epístola de la santedat") i Torat ha-adam ("La Llei de l'home").
Quant a la seva vida pública, l'actuació més remarcable fou la participació en una controvèrsia pública amb el cristià convers Pau Cristià, celebrada a Barcelona al 1263, davant el rei Jaume I i de Ramon de Penyafort. Ambdós contrincants es van considerar vencedors de la controvèrsia, per bé que l'Església forçà l'exili de Porta. A causa d'això, sojornà a Castella i a Provença, abans de traslladar-se a Terra Santa, on morí el 1270.
