Bonaventura Cavalieri
De Viquipèdia
Bonaventura Cavalieri (Milà, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuïta i matemàtic italià, alumne de Galileu.
El seu interès per les matemàtiques va ser estimulat pels treball d’Euclides i, posteriorment, en trobar Galileu, va considerar-se el seu deixeble. Va estudiar matemàtiques en la Universitat de Pisa, com a alumne de Benedetto Castelli. En 1629 va ser nomenat professor de matemàtiques en la universitat de Bolonya. Va ser qui introduí per primer cop a Itàlia el càlcul logarítmic, però la seva celebritat es deu a la teoria dels indivisibles, exposada l’any 1635 en l’obra Geometria indivisibilibus continuorum quadam nova ratione promota. Aquesta teoria considera les magnituds geomètriques compostes per un nombre infinit d’element indivisibles, que són els últims termes de descomposició possibles; d’aquesta manera la mesura d’una magnitud (longitud, superfície, volum,...) es converteix en una suma d’infinits indivisibles, el que suposa el principi del càlcul de la integral definida. Se’l considera també precursor de l’anàlisi infinitesimal modern, i un dels primers en ensenyar la teoria copernicana dels planetes. Altres treballs seus són el desenvolupament de la trigonometria esfèrica i el descobriment de fòrmules relatives als focus d’espills i lents.
