Bonifaci Ferrer
De Viquipèdia
Bonifaci Ferrer ( València 1350 - cartoixa de Vall de Crist 1417 ), religiós valencià i traductor de la Bíblia a una llengua romànica.
Fou germà del dominic Sant Vicent Ferrer. Desprès d'estudiar a la Universitat de Perusa i la Universitat de Lleida retornà al Regne de València per exercir diverses funcions oficials en nom de la ciutat de València i actuar com ambaixador del Regne de València.
A la mort de la seva esposa i de nou dels seus onze fills, i sota la influència del seu germà, va ingressar a la cartoixa de Porta Coeli, a la població de Serra (el Camp de Túria). Fou llavors quan, amb la col·laboració d'altres experts, desenvolupà la seva gran obra, la traducció a la llengua catalana de la Bíblia a partir de la versió llatina, coneguda també com a Vulgata. Aquesta obra fou un dels primeres llibres en ser impressos a la península Ibèrica, però Bonifaci Ferrer no la veié impresa ja que no es produí fins el 1478. És la coneguda com Bíblia Valenciana.
Posteriorment es traslladà a la cartoixa de Vall de Crist, a la població d'Altura, d'on va arribar a ser prior. Una tradició afirma que allà es dedicà a elaborar imatges de la Mare de Déu.
Soterrat al claustre de la cartoixa de Vall de Crist, el 1884 el seu cos fou desenterrat i inhumat novament davant l'altar major de l'església parroquial d'Altura.
[edita] Participació en el Compromís de Casp
L'any 1412 la rellevància de la seva personalitat el va permetre ser un dels tres representants del Regne de València, al costat del seu germà Vicent Ferrer i de Pere Beltrán, al Compromís de Casp mitjançant el qual es va decidir la successió de Martí l'Humà al tron de la Corona d'Aragó al morir sense descendència.
