Borrell II

De Viquipèdia

Borrell II ( 927 - 992 ), Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i Comte d'Urgell (948-992).

[edita] Orígens familiars

Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

L'any 947, en retirar-se el seu pare a la vida monacal, va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona. Fins al 966 va compartir aquesta tasca amb el seu germà Miró I. El 948 va heretar el comtat d'Urgell en morir el seu oncle Sunifred II.

[edita] Vida política

Al contrari que el seu pare, va ser un comte molt més diplomàtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos veïns: els francs, al nord i els musulmans, al sud. Va intercanviar ambaixades amb Còrdova (centre del poder musulmà) i signà un tractat de pau amb el Califa Al-Hakam II.

També va mantenir una bona relació amb el Papat. El 970 va viatjar a Roma per intentar reorganitzar l'administració religiosa catalana i restaurar l'arquebisbat de Tarragona.

Va ser un protector de les ciències i la cultura. Invità el famós monjo Gerbert d'Orlhac, que uns anys més tard arribaria a Papa amb el nom de Silvestre II, a residir al comtat, perquè ampliés estudis.

Malgrat tots aquests esforços, sota el seu mandat els territoris de la Marca Hispànica van sofrir un greu atac del cabdill musulmà Almansor o Al-Mansur, el qual va arrassar Barcelona el 985 en una important ràtzia. La ciutat va ser destruida i saquejada i molts dels seus ciutadans van ser fets presoners.

Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes a Verdun. Com a conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder.

[edita] Núpcies i descendents

El 968 es va casar amb Letgarda de Tolosa, filla de Raimon III, duc d'Aquitània. Van tenir 2 fills i 2 filles:

• Ramon Borrell (972-1017), comte de Barcelona
• Ermengol I (975-1011), comte d'Urgell
• Ermengarda (?-1030), casada amb el vescomte Geribert de Barcelona
• Riquilda (? -1041), casada amb el vescomte Udalard de Barcelona

Després de la mort de Letgarda es va tornar a casar, vers el 980, amb Eimeruda d'Alvèrnia, filla del comte d'Alvèrnia Raimon d'Alvèrnia.

A partir del 988 va compartir el govern amb els seus fills Ramon Borrell i Ermengol, que van començar a governar sols a partir de 30 de setembre de 992, dia en que Borrell II morí.

Precedit per: Sunyer I	Comte de Barcelona Comte d'Osona amb Miró I 947–992	Succeït per: Ramon Borrell
	Comte d'Urgell 948–992	Succeït per: Ermengol I