Bovianum
De Viquipèdia
Bovianum fou una ciutat del Samni, al centre del país, a la vora del Tifernos i rodejada de muntanyes. Fou capital de la tribu samnita dels Pentris.
No va jugar gairebé cap paper en les guerres entre romans i samnites, ni tanmateix a la segona que es va lliurar en bona part al territori dels Pentris. Fou assetjada el 314 aC pels cònsols romans M. Poetelius i C. Sulpicius, sense èxit, però conquerida tres anys després (311 aC) per C. Junius Bubulcus, que hi van fer un botí mes gran que a cap altra ciutat samnita. Sembla que fou abandonada pels romans ja que el 305 aC la van tornar a ocupar, però el 298 aC, al començar la tercera guerra samnita, ja l’havien tornat a evacuar i fou ocupada per tercer cop per el consol Gneu Fulvi.
A la segona guerra púnica fou quarter general dels romans. Durant la guerra social fou la principal ciutat de tota la regió i capital dels confederats i seu del seu consell general després de la caiguda de Corfinium; fou ocupada per Sul·la al assalt, però va caure de seguit en mans del general marsi Pompedius Silo abans d’acabar la guerra, i fou l’escena del darrer triomf confederat. En la devastació que va seguir a la guerra, Bovianum fou destruïda i despoblada.
Cèsar hi va establir una colònia i Plini parla de dos colònies: Colònia Bovianum vetus et alterum cognomine Undecumanorum. Segurament fou Undecomanorum la colònia establerta per Cèsar. Ambdós colònies es devien fusionar amb el temps i en els segles següents nomes es parla d’una Bovianum com a municipi amb un senat local i altres magistratures.
Al segle IX fou destruïda per un terratrèmol. S’han descobert restes de l’antiga ciutat. La actual Bojano es propera al lloc de l’antiga ciutat. Mommsen situa Bovianum Undecumanorum a Bojano però pensa que Bovianum Vetus era a la actual Pietrabbondante, prop d'Agnone, uns 30 km al nord, on s’han trobat les restes d’una antiga ciutat.
