Bruce Springsteen
De Viquipèdia
Bruce F. Springsteen, conegut amb el nom de The Boss es un cantant, compositor i guitarrista de rock.
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
Bruce Springsteen va néixer a Freehold, Nova Jersey, EUA, el 23 de setembre de 1949.
La seva inspiració per dedicar-se a la música va venir quan va veure Elvis Presley en l'Ed Sullivan Show. A l'edat de 13 anys va comprar la seva primera guitarra. Als 16, la seva mare va aconseguir un préstec per comprar-li una guitarra Kent que costava 60 dòlars, esdeveniment que va rememorar en la seva cançó "The Wish" (El desig). El 1965, es va convertir en guitarrista en el grup The Castiles, i després també va assumir el paper de vocalista principal.
La intensitat dels seus enregistraments i concerts amb la E Street Band el converteixen en un dels artistes més carismàtics del món del rock. No obstant això ha estat considerat al costat de la E Street Band com la millor banda en directe de tots els temps.
Va editar el seu primer disc el 1973, anomenat Greetings from Asbury Park que va vendre amb prou feines 25.000 còpies i va tenir poca acollida per la crítica. El seu següent disc va ser The wild, the innocent and the E street suffle editat el mateix any i que va tenir una repercussió major. Aquests dos discs es van caracteritzar per cançons llargues i denses amb gran expressivitat en les lletres.
El seu primer èxit de públic i crítica va ser l'àlbum Born to run (1975), àlbum que conté algunes de les millors composicions de la carrera d'Springsteen, i al seu torn de la història del rock. Es tracta de temes com Born to run, Jungleland o Thunder Road.
Amb Born to run, que va ser número 1 als Estats Units va aconseguir convertir-se en un dels referents americans del rock urbà, encara que va ser també l'incicio d'una etapa de penúries judicials. Els dos anys següents els hi va passar pledejant amb el seu antic mànager pels drets de les seves cançons i va haver de passar gairebé dos anys sense poder editar cap disc.
Una vegada guanyat el judici, i quan semblava que el seu enlairament havia estat frenat, va gravar i va llançar en 1978 Darkness on the edge of town, un dels seus millors discs de la seua carrera i el començament de la seva millor etapa com a poeta urbà, amb històries esquinçadors sobre els perdedors de la societat. Dos anys després va arribar seu contundent The River (1980) un àlbum doble que el va catapultar de nou al número un. Un malbaratament de rock and roll i expressivitat, que el va portar al cim. Tanmateix, quan tot el món esperava continuïtat en la seva música, va llançar Nebraska (1982), un disc intimista, acústic, gravat pel propi Springsteen amb un 8 pistes en un quart de casa seva. Curiosament, mentre qualsevol altre músic hagués estat destrossat per la crítica Springsteen va sortir reforçat.
Encara que va ser en els anys vuitanta quan es va convertir en una estrella internacional i en un ídol de la cultura popular dels Estats Units, gràcies al seu disc Born in the U.S.A. (1984).
Va continuar amb el quíntuple àlbum Live 75-85, que recollia la seva trajectòria en viu des que comencés amb la E Street Band; i en 1987 Tunnel of love que ens presentava a un Springsteen més romàntic i íntim, que va ser número 1 fulgurant i que va significar la dissolució de la I Street Band després de la gira.
A partir de 1991 inicia un camí més acústic i intimista, d'imatge de Bob Dylan, per qui el cantant assegui gran admiració, que es reflecteix en discs com Human touch (1992) o Lucky town (1992), MTV plugged (1993) i sobre tot The gosth of Tom Joad (1995), molt en la línia de Nebraska. El 1992 va obtenir un Oscar d'Hollywood per la cançó Streets of Philadelphia inclosa a la banda sonora de la pel·lícula Philadelphia (1992), dirigida per Jonathan Demme.
El 1995 es va editar un recopilatori de les seves millors cançons fins a la data i 4 temes nous gravats al costat de la E Street Band. Aquest va ser el principi de la seva definitiva reunió amb la seva antiga banda. Poc després, el 1996, es va editar un DVD titulat Blood Brothers que recull el retrobament i l'enregistrament al costat de la E Street Band.
El 1998 va editar una recopilatori de 4 CDs que incloïen una àmplia selecció de material descartat al llarg de la seva carrera|cursa, un material que d'una forma o una altra no encaixava en els seus anteriors treballs, però que tanmateix hagués justificat la carrera sencera de qualsevol músic. Aquest àlbum li va servir per tornar als escenaris al costat de la E Street Band en una gira mundial de la qual va sortir Live in New York City, àlbum i DVD en directe gravats durant les 11 nits consecutives que va actuar al Madison Square Garden de la ciutat de Nova York.
Ja el nou segle, es produeix un gir important en la seva carrera, quan grava l'ambum The Rising (2002) amb un nou productor, Brendan O'Brien. El canvi de so és evident i torna a les arrels del seu rock més pur i demolidor, incorporant nous instruments i harmonies. Part de les lletres estan inspirades en els atemptats de l'11 de setembre a Nova York. L'èxit va ser rotund i va propiciar una nova gira mundial (la seva gira més extensa des de Tunnel of Love Express el 1987).
El 2005 surt al mercat el seu últim disc, Devils and Dust , amb un estil molt semblant al LP "The Ghost of Tom Joad", que ha seguit una espectacular gira en solitari. Tot just acabar la seva gira s'involucrà en la creació d'un disc folk que homenatja a totes aquelles cançons que van ser l'essència de la música nord-americana del segle XX i en especial un dels seus màxims exponents Pete Seeger publicant el mes d'abril de 2006 el disc We Shall Overcome: The Seeger Sessions. La particularitat d'aquest disc rau en que Springsteen no toca amb la seva banda habitual, la E Street Band, sino que ho fa amb una banda nova, tot i que dos dels music de la E Street Band hi participen (Nils Lofgren i Patti Scialfa). Al 3 d'Octubre del 2006, apareix una nova versió del disc We Shall Overcome, l'anomenada American Land Edition, amb 5 cançons noves.
