Càndid Candi i Casanovas
De Viquipèdia
Càndid Candi i Casanovas (Castelló d'Empúries, 4 de febrer del 1844 - Barcelona, 15 d'agost del 1911) va ser compositor de música sacra i organista.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
A deu anys començà a estudiar orgue amb mossèn Josep Anglada. De molt jove (1859) es traslladà a Barcelona, on Bernat Calvó i el reputat mestre Bonaventura Frigola i Frigola (1829-1901) el permeteren d'ampliar els estudis d'harmonia i fer-ne de contrapunt, fuga, composició i instrumentació. Va ser successivament mestre de capella i organista de les esglésies de Sants Just i Pastor (1864), del convent de Santa Clara (1872) i de l'església parroquial de Sant Jaume (1887).
El 1879 fou escollit membre de l'Academia Filosófico Científica, on s'encarregà de la secció musical. També va ser soci honorífic de l'Asociación Musical Barcelonesa i de l'Orfeón de Bilbao.
La seva producció musical és gairebé en exclusiva de temàtica religiosa: Misses, motets, salves, però compongué també nombroses peces per a piano i fou autor d'algunes sardanes. Amb el seu amic Mossèn Cinto foren responsables de moltes obres, com el recull Càntics per al poble, que durant mig segle fou cantat en actes religiosos arreu del país. És considerat com un dels autors en la renovació de la música sacra catalana del segle XX.
A banda de la seva tasca compositora, Càndid Candi també ha passat a la història com un dels capdavanters del folklore català. Juntament amb Francesc Pelagi Briz i Fernàndez, recopilà i instrumentà el recull de 32 cançons tradicionals catalanes recopilades en el volum Cançons de la terra I, premiat a l'Exposició de Viena del 1873. També musicà la poesia de Verdaguer La barretina, que esdevingué l'himne catalanista per excel·lència de l'últim terç del segle XIX.
Moltes de les seves partitures es conserven a la Biblioteca de Catalunya [[1]] i a la Biblioteca Nacional de Madrid [[2]].
[edita] Obres
- Maria: romanza sin palabras para violin y piano (1897)
[edita] Obres per a piano
- Concepción: nocturno (ca. 1863)
- Edita: fantasía
- Fantasía para piano sobre el canto popular catalán La filla del martxant (1883)
- Primavera: gavota (1888)
- Los Quince abriles: fantasía-mazurka (ca. 1870)
- Ronda nocturna (ca. 1900)
- Rosa con espinas: capricho (1890)
- Seis danzas americanas (1870)
[edita] Cançons
- Aplech a les Astunes: Jira campestre (1890?), amb lletra de Dolors Monserdà de Macià, per a cor
- Cántich á Ntra. Sra. dels Desamparats [de Figueres] (1884?), 2 veus, cor i piano
- Cantichs del romeu de Montserrat, transcripció de Càndid Candi
- Cántico de los peregrinos teresianos (1886), lletra de Juan B. Altés, per a 3 veus, cor i piano
- Coblas del Cor de Jesús, lletra de Josep Torras i Bages
- L'Espanya católica al Sagrat Cor de Jesús (1901?), lletra de R. Guilera, per a veu, cor i piano
- La filla del martxant: cansó popular catalana, harmonitzada per a quatre veus
- Himne a la Verge de Montserrat (1900), lletra de Trinitat Aldrich
- Himno a María, lletra de Josep Ignasi Mirabet, per a veu i piano
- Himno nupcial (ca. 1895), lletra de Francisco Luis Obiols, per a cor i violí, violoncel i armònium
- Misa á tres voces y coro en honor a los Sagrados Corazones de Jesús y María (1905)
- Misa "Cantantibus organis" (1906), per a dues veus, cor i orgue
- La pastoreta, cançó popular harmonitzada a 5 veus i cor mixt
- Il pellegrino a Lourdes: cantica a María (1878), amb lletra de Francesc Fors de Casamayor, per a veu i armònium
- Pilar: melodía pera cant y piano, amb lletra de Josep Maria Serra i Marsal
- El Placer fugaz: melopea para piano (ca. 1870), lletra de Joaquim Roca i Cornet
- Regina Coeli á cuatro voces con acompañamiento de órgano, armonium ó piano (1883)
- Rimembranza d'amore. Valz idilio para soprano a grande orquesta, lletra de Francesc Fors de Casamayor
- Salve Regina á tres voces iguales con acompto. de armonium ú organo (1886)
- Sospir d'amor: romança catalana (1888), lletra de Josep d'Argullol, per veu i piano
- Stabat Mater: a tres voces y coro (ad libitum) con acompañamiento de órgano, armonium ó piano (1876)
- ¡Volem...!: cansó pera cant y piano (ca. 1900), lletra de Sebastià Trullol i Plana
Amb lletra de Fèlix Sardà i Salvany: A Nuestro Santísimo Padre el Papa Pio IX, per a cor; España en Lourdes: cántico de los peregrinos españoles (1879), per a cor i piano, Profesión de fé católica (1876?), per a cor
[edita] Cançons amb lletres de Jacint Verdaguer
- A Betlhem : Venite, adoremus: villancico pastoril (ca. 1892), per a tres veus i piano
- A la Assumpció de la Verge: cántich de las Fillas de Maria en la erecció del cuart Misteri de Glória en lo Rosari monumental de Montserrat (1900)
- A la Verge de la Gleva (1885), per a tres veus i cor
- ¡A Montserrat! Himne del milenar a veus soles (1880)
- La barretina: cansó del ultim barretinayre de Fransa (1880). Els Cors de Clavé l'incorporaren en els seus repertoris i assolí una gran popularitat
- Caramellas: chor á veus solas (1885)
- Los fills del Canigó: estudiantina (ca. 1887), per a cor o orquestra
- La Gloria (1878), per a veu i cor
- Guerra a la blasfemia: cántich religiós pel poble, à una veu y chor (1885)
- Jesús als homes (1878), per a tres veus i cor
- Jesús als noys (1885), per a veu i cor
- Jo só filla de María (1885), per a veu i cor
- Judici Universal (1878), per a veu i cor
- Lo noy de la mare: cansó del bressol per cantar a una veu al naixement del bon Jesús (1885)
- La rosa marcida: balada pera cant y piano (ca. 1892)
- Veniu á Maria: cántich de mes de maig pel poble á tres veus (1885)
- La Verge á sas fillas: cántich religiós pel poble á una veu y chor (1882)
[edita] Sardanes
- Les aures de la muntanya (1877), possiblement la sardana més antiga que s'ha "gravat": es va picar en un disc de cartró perforat per a reproduir-la en un orgue de mà.
- La fada del Canigó, tercer premi en el concurs de cobles fet a Barcelona el 1892
- Flors boscanes
- Perfums d'amor
- Records de l'Empordà (1888), sardana composta per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888
[edita] Bibliografia
- Jacint Verdaguer, Càndid Candi Colecció de cantichs religiosos pel poble : á una, dues y tres veus ab acompanyament de piano ú orga Barcelona: Rafael Guardia, 1889
- Francesc Pelagi Briz, Càndid Candi Cansons de la terra Barcelona: E. Ferrando Roca,1866
- Francesc Cortés «Si d'eix gran riu del Paradís / hagués la música sentida»: estudi sobre el perquè de Verdaguer a la música, publicat a Verdaguer: un geni poètic Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2002 [3]
