Carlo Maria Martini
De Viquipèdia
Carlo Maria Martini ( Torí, Itàlia 1927 ) és un jesuïta italià, elevat a cardenal el 1983.
[edita] Biografia
Nasqué el 15 de febrer de 1927 a Torí, Piemont. Entrà a formar part de la Companyia de Jesús el 1944, arribant a ser ordenta capellà el 1952. Aconseguí doctorar-se en teologia el 1958 per la Universitat Gregoriana Pontifícia. Des d'aquell moment anà escalant possicions dins la seva congregació, així com en el de l'església, aconseguint el 1962 ser membre de l'Institut Bíblic Pontifical, el 1969 ser nomenat rector de l'anterior institució, i el 1978 ser nomenat rector la Universitat Gregoriana Pontifícia, per ordre aquest del Papa Pau VI.
El desembre de 1979 el Papa Joan Pau II el nomenà arquebisbe de Milà, càrrec del qual prengué possessió el gener de 1980 i desenvolupà fins el 2002. El mateix Joan Pau II el nomenà cardenal el 1983, i entre 1987 i 1993 fou president de la Conferència europea de Bisbes.
El 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
El 2002 renuncià als seus càrrecs eclesiàstics a l'arribar als 75 anys, sent succeït a l'arxidiocesi de Milà pel Cardenal Dionigi Tettamanzi. A la mort de Joan Pau II Martini fou un dels papes elegibles en el Conclau de 2005, sent uns dels papables de l'ala progressista de l'església. En aquest conclau però fou escollit Joseph Ratzinger, que passà a governar l'església amb el nom de Benet XVI.
A l'actualitat resideix a Jerusalem, on es dedica a la interpretació de textos bíblics, i s'ha convertit en un dels experts en el Nou Testament. Al llarg de la seva vida ha escrit més de 50 llibres, entre ells In cosa crede chi non crede? (2000) al costat d'Umberto Eco.
