Carrer de Balmes
De Viquipèdia
El carrer de Balmes (dedicat al filòsof i religiós català Jaume Balmes) és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona per la seva centralitat i llargària.
Juntament amb el carrer Muntaner és la via més llarga en direcció mar-muntanya. Neix a la cantonada Pelai-Bergara i travessa tot l'Eixample i Sant Gervasi fins a morir a la plaça John Fitzgerald Kennedy molt prop d'on arrenca l'avinguda del Tibidabo i el traçat del tramvia blau.
El carrer de Balmes és la frontera entre la dreta i l'esquerra de l'Eixample. És un carrer especialment transitat en sentit muntanya-mar amb voreres laterals estretes, ja que té la mateixa amplada que la majoria de carrers de l'Eixample (20 m) però l'espai reservat als cotxes és més gran. La part de l'Eixample no té arbres llevat d'alguns exemplars de lledoners a l'inici del carrer, prop de Bergara. De la Diagonal a la plaça Molina, coincidint amb l'únic tram que no té el subsol ocupat pel túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat, s'hi varen plantar braquiquítons i entre travessera de Gràcia i el carrer de la Granada del Penedès es poden veure alguns magnífics exemplars de palmeres datileres aprofitant una major amplària de la vorera.
L'últim tram (General Mitre-Kennedy) és mes ample i de doble sentit de circulació
Per damunt de la Plaça Molina, el seu traçat coincideix amb el de l'antiga Riera de Sant Gervasi[1], motiu pel qual la urbanització d'aquest tram, realitzada abans de la guerra civil fou posterior a la de la major part de la part baixa del barri. Fins que va existir aquest carrer, la comunicació entre Barcelona i el nucli de principal Sant Gervasi (situat al voltant de l'actual Carrer de Sant Gervasi) es feia pel camí que seguia els actuals carrers Alfons XII, Atenes i Sant Gervasi (avui en dia interromput entre Sant Elies i Copèrnic).
