Cassites

De Viquipèdia

El cassites foren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.

Els pobles indoeuropeus vers el 1800 aC van començar una emigració massiva amb la superioritat de l'ús del cavall i el carro i van desplaçar als pobles assentats a Europa, Àsia Menor, l'altiplà iranià i fins la Índia. El cassites foren un dels pobles desplaçats, que van adoptar les armes dels invasors i el seu sistema organitzatiu militar.

Els cassites van entrar a Mesopotàmia per primer cop el 1741 aC i el 1729 aC es van apoderar de Terqa i Mari, a l'Eufrates, on es van crear el regne de Khana. Es van aliar als hitites en l'expedició d'aquestos a Babilònia (vers 1694 aC) però no van poder dominar Mesopotàmia que va caure temporalment en poder del País del Mar, el poder mes estructurat de Mesopotàmia; però si be el País del Mar podia controlar molt be el sud del país ple de maresmes i on els exercits es movien amb dificultat, el nord era diferent, i els cassites finalment es van instal·lar a Babilònia vers el 1670 aC, sota el rei Agum II, que es el primer que porta el titol de rei d'Accàdia i Babilònia.

La Babilònia en el sentit de Mesopotàmia (de fet només dominaven el nord i part del centre) fou rebatejada Karanduniash o Karduniash. La capital dels cassites fou bastida a un altra lloc i es va dir Dur-Kurigalzu.

Enderrocats al segle XII aC pels assiris, una branca de la dinastia va poder conservar el poder com a vassalla però els reis d'Elam també van reclamar el tron que consideraven els hi corresponia per una major legitimitat que la branca establerta. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte va saquejar Akkad, Babilònia i Eshunna, de la darrera de les quals es va emportar les estàtues de Manishtusu, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar al rei cassita Zababashumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El príncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) el qual fou capturat, i es va acabar la dinastia

En aquesta època el pobla dels cassites ja s'havia barrejat completament amb els babilonis.

No es conserven documents escrit en llengua cassita, i només unes tres-centes paraules cassites es conserven de documents babilònics. De la seva estructura social o cultura res es conegut. La seva religió era politeista i se'ls coneixen uns 30 deus.

[edita] llista de reis

• • Reis de Khana
• Gandash, vers 1725 aC
• Agum I vers 1700 aC
• Kashtiliash I vers 1675 aC
• Ushshivers 1650 aC
• Abirattash
• Kashtiliash II
• Urzigurumash vers 1625 aC
• Kharbashikhu vers 1600 aC
• Tiptakzi
  • Reis de Babilònia
• Agum II vers 1570 aC
• Burnaburiash I vers 1550 aC
• Kashtiliash III (fill) vers 1521 aC
• Ulamburiash (germà) vers 1500
• Agum III (nebot) vers 1480 aC
• Karaindash vers 1450 aC
• Kadashmankharbe (fill?) vers 1425 aC
• Kurigalzu I vers 1400 aC
• Kadashman-Enlil I (germà) vers 1390 aC
• Burnaburiash II (fill) 1375-1347 aC
• Karakhardash (fill) 1347-1346 aC
• Nazibugash (Suzigash) 1346-1345 aC (usurpador)
• Kurigalzu II (germà de Karakhardash) 1345-1324 aC
• Nazimaruttash (fill) 1324-1298 aC
• Kadashmanturgu (fill?) 1298-1280 aC
• Kadashman-Enlil II (fill menor d'edat) 1280-1265 aC
• Kudur-Enlil (germà?) 1265-1255 aC
• Shagarakti-Shuriash (fill) 1255-1242 aC
• Kashtiliash IV (fill) 1242-1235 aC
• A Assíria, 1235-1227 aC
• Enlilnadinshumi 1227-1226 aC
• Kadashmankharbe II 1226-1224 aC
• Adadshumaiddina 1224-1218 aC
• Adadshumausur 1218-1188 aC
• Melishikhu 1188-1173 aC
• Mardukaplaiddina (fill) 1173-1160 aC
• Zababashumaiddina 1160-1158 aC
• Enlilnadinakhi (o Enlilnadinahi) 1158-1155 aC
• A Elam 1155 aC