Català-valencià-balear
De Viquipèdia
Català-valencià-balear és la denominació utilitzada per l'Ethnologue per a la llengua catalana. Si bé la denominació sovint utilitzada, amb garn diferència, és català, aquesta és la denominació sincrètica més estesa en l'àmbit acadèmic. Josep Calaveras el fa servir per primera vegada en 1925, en la seua obra La reconstrucció del llenguatge literari català:
- «Català-valencià-balear seria el [nom] propi i a tothom acontentaria, si no fos que és massa llarg, i que de fet els filòlegs [...] han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.»
No obstant això, en determinats àmbits, així com popular i oficialment en el País Valencià, rep el nom de llengua valenciana, situació recollida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institució lingüística en aquesta comunitat autònoma.
En 1963 es publicà el diccionari català-valencià-balear, obra d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, que és considerat un dels més complets i detallats diccionaris d'aquest idioma, després del diccionari normatiu de l'IEC, especialment pel seu gran cabdal lèxic diatòpic. D'aquesta denominació, en l'any 1978 sorgiria el terme de cavabà o cavabànic, anàleg al de bacavés en el Manifest de la Llengua Cavabana al semanari Hoja del Lunes de Palma de Mallorca.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de l'Ethnologue sobre el català-valencià-balear (anglès)
- Cavabà, cavabànic, bacavès, català-valencià-balear (castellà) (escrit sobre el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear)
