Catalunya Vella
De Viquipèdia
Catalunya Vella és la denominació del territori on inicialment es va començar a utilitzar el nom de Catalunya, al segle XII, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya.
Els límits entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova es troben a les serres a l'oest que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. La Catalunya Vella correspon, aproximadament, a l'àrea dialectal del català central, el qual arriba al sud fins al Camp de Tarragona.
La denominació va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal més arrelat a la Catalunya Vella que la Nova. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogràfic, identificant la Catalunya Vella amb la Catalunya humida, la qual exclou, però, la façana mediterrània. Erròniament s'identifica amb la Marca Hispànica.
