Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)
De Viquipèdia
La Catedral de Sant Just i Sant Pastor és una catedral de França, a la ciutat de Narbona, dins el conjunt monumental del Palau dels Arquebisbes de Narbona.
El claustre de la Catedral de Narbona, al sud de l’edifici, no va estar mai acabat. Es va iniciar el 1272 i les obres van durar fins el 1340. Com que per seguir-les hagués calgut demolir una part de les muralles romanes, els consols de la vila s'hi van oposar i va originar-se un plet entre el capítol i els consols. El 1355 el príncep Negre es va presentar davant la ciutat i la muralla va demostrar ser una bona defensa, per la qual cosa ja no es va tornar a parlar d’enderrocar-la. Un segon claustre es va edificar a finals del segle XIV i principis del XV. Al començament del segle XVIII un arquebisbe va voler continuar les obres i fou l’origen d’uns curiosos edificis que es troben al costat oest. A meitat del segle XIX Eugène Viollet-le-Duc va voler donar façana a l'edifici però no ho va portar a terme.
El projecte fou obra del mestre d’obres Joan Descamps, autor també de les catedrals de Clermont-Ferrand i Llemotges. La catedral és principalment d’estil gòtic, però amb algunes torres que li donen un aspecte de fortificació, i que no són pas decoratives ja que efectivament el conjunt fou part activa a la defensa de la ciutat.
Des del claustre s’arriba per un corredor a la sala del gran orgue de la catedral de Narbona obra de l'artesà Moucherel el 1741. A la sortida les parets verticals s’aixequen 40 metres i tenen un aspecte impressionant. Els vitralls són dels segles XIV i XV. Hi ha les restes de la tomba de marbre de Felip III de França (Felip l'Hardi), destruïda el 1793. El mobiliari és clàssic. L’altar principal, amb baldaquí, és de marbre de Caunes i bronze daurat, i va ser donació del Cardenal de Bonzi, arquebisbe de 1673 a 1703, havent estat construït seguint el model de Hardouin-Mansart. Les sales del capítol són de l’època de Lluís XVI.
A l’esquerra del altar principal hi ha una torre, dita del tresor, i les capelles; en aquesta zona està la tomba del cavaller de la Borde (del temps d'Enric IV de França) i les tombes cadafals d’arquebisbes (especialment las del cardenal Briçonnet i el cardenal La Jugie). La capella absidal té una bonica estàtua de la Verge en alabastre feta el 1400. A la capella de Sant Miquel hi ha la porta que dóna a la sala capitular o Capella de l’anunciació, del segle XV. Damunt de la sala hi ha l’anomenat tresor de la catedral, que conté entre molts altres objectes de culte, la tapisseria de La Creació del mon feta el segle XV pels artesans de Brussel·les, la placa de marfil amb escenes evangèliques (feta al segle X), manuscrits , un cofre reliquiari, objectes d’orfebreria religiosa i en particular la capella de Monsenyor Dillon, darrer arquebisbe. A l’església mateixa hi ha tapissos de Gobelins i Aubusson, l’estàtua de Notre Dame du Pont, i el grup policromat La Missa a la Tomba (del segle XVI).
Per una porta del claustre s’arriba a un jardí amb una bona vista sobre la part oest de la catedral i el Palau dels Arquebisbes de Narbona. Es veuen les dues torres rodones entre les quals l’ala del Sínode, principal edifici del Palau Nou de Narbona. Des del claustre també s’arriba pel passatge de l'ancora a la Sala del pilar, del segle XIV, així anomenada perquè reposa sobre un gran pilar central, i que conte una gran col·lecció d’escultures medievals, inscripcions i sota-relleus, amb algunes estàtues inclòs del període visigot (i fins al segle XV). També hi ha la tomba de vescomtessa Algaieta (1273), amb una estàtua.
