Cleòmenes de Naucratis
De Viquipèdia
Cleòmenes o Cleòmenes de Naucratis (grec Kλεoμενης, ?-322 aC) fou un grec de Naucratis a Egipte que fou nomenat per Alexandre el Gran com a nomarca d'una part d'Egipte i terres adjacents la primavera del 331 aC. A Egipte hi va haver altres nomarques que eren independents de Cleòmenes però li havien de pagar els tributs. De fet però va governar tot Egipte i probablement va assolir el títol de sàtrapa.
Va exercir el poder en el seu propi benefici. Va gravar fortament els drets d'exportació del gra egipci en època d'escassetat (que abans havia prohibit) i va comprar gra barat que després va revendre car (10 a 32) i en general va intervenir en els mercats en propi benefici.
Alexandre li va encarregar la construcció d'Alexandria. Cleòmenes va informar als ciutadans de Canopos (Canopus) que haurien de ser traslladats a la nova ciutat i els hi va demanar una certa quantitat de diners per evitar-ho; però mes tard va incrementar la quantitat i la gent no va poder pagar i així va tenir excusa per el trasllat.
Un dels seus homes va morir per l'atac d'un cocodril i en va ordenar la mort de tots, i per evitar-ho va cobrar als sacerdots per salvar als animals sagrats i només després de cobrar va revocar l'ordre. Algunes vegades va cridar als sacerdots i els va amenaçar amb tancar temples perquè el manteniment era massa car, i es va quedar amb el tresor d'alguns temples a canvi de romandre oberts.
Alexandre en fou informat però va fer veure que no en sabia res, però al seu retorn a Babilònia va escriure a Cleòmenes ordenant-li que fes un gran monument a Alexandria dedicat al seu amic o amant Hefèstion, i que si ho feia be oblidaria la seva conducta.
A la mort d'Alexandre el Gran (10/11 de juny del 323) es va procedir ràpidament al repartiment del Imperi entre eles diàdocs. Egipte fou assignat al general Ptolomeu com a sàtrapa i Cleòmenes va quedar com el seu segon (hiparc). No van passar gaires mesos quant Ptolomeu el va fer matar al sospitar que afavoria a Perdicas. Ptolomeu es va apoderar dels seus tresors que es van valorar en vuit mil talents, una suma extraordinària en aquella època.
