Contestans
De Viquipèdia
Els contestans foren un poble del sud-est de la Tarraconense, al est dels Bastetans. El país es deia Contestània i s’estenia per la costa des la ciutat d’Urci (al nord-est de la Bètica) fins el riu Sucro avui Xúquer (es a dir ocupant part de Múrcia i del País Valencià).
Cartago Nova era al seu territori. Altres ciutats foren: Setabi (Xativa), Lucenti o Lucentum (L’Albufereta a Alacant), Alonis, Ilici (Elx), Menlaria, Valentia i Iaspis. A Sebati es va encunyar moneda ibèrica.
El poble dels contestans era hàbil treballant la pedra (un exemple es la famosa figura de la Dama d’Elx, però n’hi d’altres d’animals mitològics i altres treballs). Van comerciar amb els grecs als segles V i IV aC i al segle III aC van caure sota dependència de Cartago. No van oferir resistència als romans després del 219 aC.
Jaciments contestans s’han trobat al País Valencià i part oriental d’Albacete a La Serreta, El Puig (Alcoi), La isleta de Campello, Lucentum (Tossal de Manises, Albufereta, Alacant), el Tossal de la Cala (Benidorm), La Alcudia de Elx, El Monastil d’ Elda, El Oral i La Escuera, a Sant Fulgenci, Cabezo Lucero a Rojals i Guardamar, El Puntal de Salinas, El Xarpolar de Margarida, Benimàquia i Puig del Àliga a Dénia, La Covalta a Albaida, La Bastida de les Alcuses a Moixent, el Corral de Saus, el Castellar de Meca a Ayora, Amarejo a Bonete, Cerro de los Santos i LLano de la Consolación a Montealegre del Castillo, la necròpolis de los Villares a Hoya de Gonzalo, i El Tolmo de Minateda a Hellín. A Múrcia a Coimbra del Barranco Ancho a Jumilla i al lloc de "El Cigarralejo" a Mula.
