Conveni de Bergara
De Viquipèdia
Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara". Conveni firmat a la localitat d'Oñate el dia 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero i els generals carlistes representats del general Rafael Maroto, La Torre i Urbiztondo i que suposà el final de la Primera guerra carlina.
El Conveni quedà retificat per l'abraçada dels generals Maroto i Espartero produida el 31 d'agost de 1839 coneguda com l'abraçada de Bergara.
La negociació fou molt difícil, Espartero representava a la reina Isabel II d'Espanya i Maroto al pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, oncle d'Isabel. Decisiva fou la intervenció de l'almirall britànic lord John Hay. Maroto i Espartero els unia una relació de camaraderia formada a les guerres d'independència de les colònies d'Amèrica en les quals havien lluitat tots dos.
El Conveni preveia:
- Espartero recomenaria al govern proposar a les Corts la concesió o modificació dels furs.
- Es reconeixerien els graus i condecoracions carlistes.
- Els militars carlistes s'integrarien a l'exèrcit espanyol, respectant la Constitució de 1837.
- Recepció de sous corresponents.
- Entrega d'armes i avituallament carlista al general Espartero.
- Amnistia general pels presoners que acatessin l'acord.
- Sol·licitud d'Espartero al Govern i d'aquest a les Corts per tal que el Govern atengués als orfes i les viudes del conflicte.
Gran part del comandament i del clergat carlista va rebutjar el Conveni de Bergara ja que l'entengueren com una rendició de la causa carlista.
Espartero rebé els títols de comte de Luchana, Duc de la Victòria i Príncep de Bergara per la seva participació en la finalització del conflicte carlista.
