Cremona

De Viquipèdia

Cremona es una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que te uns cent mil habitants.

[edita] Història

Fou una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina a la riba esquerra del Po a uns 10 km de la confluència amb el riu Adda. Va pertànyer als Cenomans però potser abans va pertànyer als Ínsubres. Els romans van fundar una colònia en aquest lloc després de la guerra amb els gals acabada el 225 aC, juntament amb un altra a Placentia (a l'esquerra i dreta del riu Po), vers el 219 aC. Poc després va arribar Anníbal i els bois i Ínsubres li van donar suport i els colons en foren expulsats cap a Mutina, però no se sap que les dues colònies foren ocupades perquè l'any següent els romans les feien servir com a base després de la batalla de Trèbia. Durant tota la segona guerra púnica la colònia va romandre lleial a Roma i fou una de les que va fornir els subministraments i homes demanats. La regió fou assolada pels gals i cap el fi de la guerra la ciutat fou assetjada pels gals i cartaginesos dirigits per Hamilcar, que ja havia ocupat i destruït Placentia. La ciutat va resistir fins a l'arribada del pretor L. Furius que va rebutjar als assetjants després de derrotar-los en una gran batalla sota les muralles de la ciutat (200 aC).

El 190 aC s'hi van enviar nous colons (unes sis mil famílies entre Cremona i Placentia). Des llavors la colònia no va protagonitzar cap esdeveniment rellevant i només va destacar la seva prosperitat. La ciutat fou una de les mes grans del nord d'Itàlia.

Després de la mort de Juli Cèsar, Cremona es va decantar per Brut, i el seu territori fou confiscat i assignat als veterans per Octavi, com li va passar a Mantua (Mutina). Tot i així la ciutat no va decaure i durant l'imperi va continuar essent una ciutat activa i important fins que el 69 fou centre del enfrontament entre Vitel·li i Otó. Els generals de Vitel·li la van ocupar. Cecina, lloctinent de Vitel·li, fou rebutjat de Placentia i s'hi va establir i la primera batalla de Bedriacum fou lliurada entre Cremona i Bedriacum. Cecina va celebrar la seva victòria amb uns jocs de gladiadors a Cremona en el que Vitel·li fou present; pocs mesos després la ciutat fou el quarter de Vitel·li contra Antoninus Primus, general de Vespasià; derrotats a la segona batalla de Bedriacum es van parapetar a la ciutat i Antoninus la va assaltar i Cecina va haver de capitular i la ciutat fou saquejada i cremada. Vespasìa va patrocinar la reconstrucció de la ciutat per intentar recuperar el suport a la regió, i va conservar el seu rang colonial, però ja no va ser important com abans.

Va subsistir tot l'imperi, i era una posició militar estratègica. El 476 va quedar en mans d'Odoacre i els hèruls i el 491 va passar als ostrogots.

El 605 aC fou ocupada i destruïda pel rei llombard Agilulf. Es va recuperar precàriament. Sota govern dels bisbes de la ciutat fins el 1098, en aquest any es va constituir en república i fou escenari de la lluita entre güelfs i gibelins. Des prop el 1300 fou dominada pels Cavalcavo o Cavacalbò, amb breus senyories d'altres cases, especialment els Correggio i els Bonacolsi. Va passar a Milà el 1334 i a Venècia el 1449. França la va ocupar amb el Milanesat del 1509 al 1512 i va tornar a fer part del ducat de Milà breument (1512-1514), recuperant-la França el 1514 fins que el 1522 fou ocupada pels imperials (espanyols) i incorporada al govern del Milanesat el 1524.