Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Ducat de Màntua - Viquipèdia

Ducat de Màntua

De Viquipèdia

El Ducat de Màntua fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1328 fins a l'any 1708. Durant 370 anys, la família Gonzaga dirigí el Ducat de Màntua.

Erigit sobre l'antic territori de la República de Màntua i el posterior marquesat, el Ducat de Màntua tenia fronteres amb la República de Venècia, els Estats Pontificis, el Ducat de Mòdena, el Ducat de Parma i el Milanesat.

Els Gonzaga s'iniciaren en el govern de Màntua l'any 1328 essent nomenat, Lluís I de Màntua, com a capità general del Poble. Posteriorment, sota el govern de Joan Francesc I de Màntua, el territori es convertí en marquesat, l'any 1433. Finalment, l'any 1530 el territori fou elevat a la categoria de ducat mentre governava Frederic II de Màntua.

L'any 1536, els ducs de Màntua adquiriren el Marquesat de Montferrato, a l'actual Piemont, després d'un breu domini castellà.

El duc Frederic II pintat per Tizià.
El duc Frederic II pintat per Tizià.

El desembre de l'any 1627 s'extingí la branca principal de la família dels Gonzaga i s'inicià, d'aquesta manera, una guerra de successió que s'enmarcà en el complex conflicte de la Guerra dels Trenta Anys. Mentre els Habsburg recozaven al duc Carles Manuel I de Savoia, França recolzà el duc Frederic II de Guastalla. Finalment, es decidí el repartiment dels territoris dels Gonzaga, mentre el duc de Savoia aconseguia certs enclavaments al Marquesat de Montferrato, el duc de Guastalla, enclavaments al Ducat de Màntua, el principal gruix dels territoris dels Gonzaga passaren als ducs de Nevers que eren recolzat per la França de Lluís XIII de França.

Malgrat tot, els Nevers governaren sobre Màntua durant escassos 80 anys, ja que l'any 1708 s'acabà de nou la successió directe i el territori de l'antic ducat fou annexionat pel Milanesat. Amb el Tractat d'Utrecht, el Milanesat passà a Àustria i per tant el ducat de Màntua, els enclavaments del marquesat de Montferrato que encara pertanyien a Màntua foren cedits al Piemont.

Des de l'any 1708 i fins l'any 1859, els territoris de l'antic ducat de Màntua romangueren sota la dominació austríaca (excepte entre 1797 i 1814 que va pertànyer a la República Cisalpina del 1797 al 1802, i a la República d'Itàlia després Regne napoleònic d'Itàlia del 1802 al 1814). Entre el 1815 i el 1859 formà part del regne Veneto-Lombardo. Amb la Guerran Austrosarda de 1859, el Milanesat, ara Llombardia passà al Regne de Sardenya, i posteriorment al Regne d'Itàlia.

[edita] Llistat de Ducs de Màntua

De la dinastia Gonzaga:

  • El duc Lluís I de Màntua, (1328 - 1360).
  • El duc Guiu I de Màntua, (1369 - 1369).
  • El duc Lluís II de Màntua, (1369 - 1382).
  • El duc Francesc I de Màntua, (1382 - 1407).
  • El duc Joan Francesc I de Màntua, (1407 - 1444).
  • El duc Lluís III de Màntua, (1444 - 1478).
  • El duc Frederic I de Màntua, (1478 - 1484).
  • El duc Francesc II de Màntua, (1484 - 1519).
  • El duc Frederic II de Màntua, (1519 - 1540).
  • El duc Francesc III de Màntua, (1540 - 1550)
  • El duc Guillem I de Màntua, (1550 - 1587).
  • El duc Vicenç I de Màntua, (1587 - 1612).
  • El duc Francesc IV de Màntua, (1612).
  • El duc Vicenç II de Màntua, (1612 - 1627).

De la dinastia Gonzaga-Nevers:

  • El duc Carles I de Màntua, (1627 - 1637).
  • El duc Carles III de Màntua, (1637 - 1665).
  • El duc Ferran Carles IV de Màntua, (1665 - 1708).
En altres llengües
Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu