Edifici

De Viquipèdia

La paraula edifici vol dir fer foc (del indoeuropeu æde, foc i del llatí facere, fer), el que no ha d'estranyar quan es segueix dient llar a l'habitatge.

Es tracta d'una obra de fàbrica, dedicat a albergar diferents activitats humanes: habitatge, temple, teatre (edifici), comerç...

De l'origen del nom sembla desprendre's que els primitius van servir per a albergar el foc, evitant que ho apagues la pluja o el vent, doncs no era senzill encendre'l.

La imaginació humana va millorar les tècniques de construcció i decorar les diverses parts, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura.

[edita] Arquitectura clàssica

A l’arquitectura clàssica distingim els següents conceptes, referits als seus cossos i formes:

[edita] Cos de l'edifici

Podem descriure el cos d’un edifici com les parts físiques que el componen. Algunes d’aquestes parts del cos son:

• Ala és el cos que s'estén per un lateral en relació amb un altre.

• Pòrtic és el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i també tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzada en el sòl però oberta a l'aire lliure.

• Es diu galeria a tot àmbit amb arquejades obertes a l'aire lliure en qualsevol pis i també tota obra sortint en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.

• Peristil és el pòrtic que s'estén al voltant de l'edifici ja en la seva part interior o exterior.

• Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i també una plaça en l'exterior d'algunes esglésies.

• Vestíbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada després de la porta, que dóna pas a les altres.

• Nau, tot àmbit interior que s'estén al llarg en les esglésies, que es diu així per prendre la forma juntament amb la seva volta d'un vaixell invertit.

• Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.

• Creuer, nau menor que talla a les altres i també la intersecció d'aquest amb la nau principal.

• Crugia és l'àmbit que es troba entre dos murs de càrrega en qualsevol pis.

• Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongació de les naus laterals.

• Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.

• La cripta és la capella o església subterrània situada en general sota una altra.

• Es diu claustre al conjunt de pòrtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.

• El trifori és la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals.

Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:

• Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que són els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideració el aparell que és la disposició i trabazó donades als materials emprats en l'obra.

• El suportat o sostingut. Aquí s'englobarien el entaulament, els arcs i voltes.

Aquest article sobre Arquitectura és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.