Edom

De Viquipèdia

Edom (אֱדוֹם) fou un regne del sud-oest de la actual Jordània que va ocupar també part del sud d'Israel. Tenia al nord Moab (del que el separava el Wadi Zered), al sud la mar Roja, al oest tenien el Sinaí i el seu límit est no es pot precisar. La capital fou Bosra i abans Selah (Petra), i el seu port principal Eilat. A la Bíblia es esmentat també com a País de Seir (es creu que Seir fou un lloc de culte dels edomites).

La paraula Edom es hebrea i vol dir "roig". A la Bíblia hebrea Esau es esmentat com Edom i com ancestre dels edomites.

Es probable que els edomites siguin els Shasu esmentats a les fonts egípcies com a nòmades saquejadors a la zona del Sinaí. Segons la Bíblia inicialment el poble no tenia un cap hereditari (segurament era electiu). Quant els hebreus anaven cap a la terra promesa no van fer la guerra amb els edomites, be perquè aquestos eren massa forts o be perquè déu els va ordenar de no fer la guerra. Vers el 1040 aC el rei David i el seu general Joab van derrotar als edomites a la Vall de la Sal (la mar Morta segurament) i el líder del poble, Hadad, va fugir a Egipte, i va tornar al cap d'un temps per aixecar una rebel·lió que va fracassar i va fugir cap a Síria.

L'arqueologia ha comprovat l'existència d'una població edomita o protoedomita al segle XI aC, i després de la derrota del 1040 aC i durant tot el segle IX aC els edomites haurien estat sotmesos a Israel (els darrers anys a Judà) amb uns governadors o prefectes israelites. Vers el final del segle IX apareix un rei d'Edom però es probable que es tractés encara d'un jueu nomenat pel rei de Judà. Poc després els edomites es van revoltar, van envair Judà aliats a Ammon i Moab i foren rebutjats. Els edomites es van revoltar altra cop contra Jehoram i van proclamar un rei nacional però Amasies els va derrotar i els va dominar novament però ja en endavant el domini hebreu fou precari. Edom fou anomenat Udumi o Udumu pels assiris. Tres dels seus reis son coneguts per les tauletes cuneïformes assíries: Kausmalaka (en el regnat de Tiglatpileser III vers 745 aC), Malikrammu (en el regnat de Senaquerib vers 705 aC), i Kausgabri (en el regnat d'Esarhaddon vers el 680 aC). En aquest temps les inscripcions egípcies parlen dels Aduma, que havien estes les seves possessions fins a les fronteres egípcies.

El increment de les caravanes que des Egipte anaven cap a Mesopotàmia, i al revés, o que anaven a Aràbia del sud per l'anomenada ruta de l'encens, va incrementar el poder i riquesa del regne, que era pobre en terres cultivables però exportava sal i bàlsam (usat com a perfum als temples). Enfonsat l'Imperi assiri el 612, Edom va quedar sotmès a Babilònia i amb Nabucodonosor II els edomites van ajudar al rei babiloni a saquejar Jerusalem i matar jueus. Després de l'annexió de Judà se'ls va permetre establir-se a la regió al sud d'Hebron i aquesta zona va formar l'Idumea clàssica (en grec Idoumaia i en llatí Idumea). El territori històric del regne d'Edom, situada mes sud, fou conquerit pels àrabs nabateus, després del 300 aC.

[edita] Llista de reis

• • Reis bíblics llegendaris

• Esau fill del patriarca Isaac
• Esau ha-Edom (el roig) vers 1700/1600 aC
• Eliphaz
• Teman I
• Jobab de Bozrah
• Husham el Temanite
• Hadad I d'Avith
• Samlah el Masrekite
• Saul de Rehoboth
• Baal-Hanan bar Achbor
• Hadad II de P'ai vers 1300/1200 aC ?
• Domini egipci
  • Timnah
  • Aliah
  • Jetheth
  • Oholibamah
  • Elah
  • Pinon
  • Kenaz
  • Teman II
  • Mibzar
  • Magdiel
  • Iram
• Doeg, tributari de Saul d'Israel
• A Israel vers 990-922 aC
• A Judà vers 922-vers 750 aC
• Aiarammu (esmentat a les fonts assiries) vers 740 aC
• [[Shalman[[ o Kausmalaka vers 730 aC
• A Assíria 724-612 aC
• Malikrammu (Melek Ram) vers 705 aC
• Kausgabri (Kaus Geber) vers 670
• Desconeguts
• A Babilònia 612-539 aC
• Independent 539-vers 275 aC
• Als nabateus (vers 3000-275 aC)