El Badorc
De Viquipèdia
Avís: El contingut d'aquest article, o part d'aquest, pot comportar una violació dels drets d'autor.Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència GNU GFDL, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió.
El text o fragment del text apareix a http://www.webpersonal.net/romeu/elbedorc.htm
Signatura i data: Manu bcn 20:20, 26 març 2007 (CEST)
El Badorc (o també El Bedorc) és una urbanització de Piera, comarca de l'Anoia.
- Festa Major al Badorc: Quart diumenge d'agost.
[edita] Societat feudal
De forma casual s’han anat trobant, esparses pels voltants del poble, diverses sepultures d’inhumació en caixa de lloses, pertanyents a l’època altmedieval (segle VI aproximadament) però no se’n sap gairebé res més i és que, apart d’un jaciment al castell de Cabrera de ruïnes romanes i unes minses restes a Sant Jaume, amb la decadència de l’imperi s’acaben per un bon temps els senyals visibles de petjada humana a la zona. Amb les successives invasions bàrbares i musulmanes aquest territori, fronterer entre els dominis de l’emperador Carlemany i l’Àndalus, restà gairebé despoblat. Com escriu en Ramon Morales, en el llibre sobre el riu Anoia, durant gairebé dos segles les seves ribes foren terra de ningú. Ni cristiana ni sarraïna... En acabada aquesta època, que deixarem certament indefinida, ens arriba la construcció d’un símbol de l’sky line bedorquí: el castell, o sigui, la fortalesa o torre del Bedorc, mal anomenada castell de la Ventosa. Aquesta edificació del segle X, declarada bé cultural d’interès nacional, forma part de les fortaleses i torres de defensa destinades al control militar de la vall. A manca de més dades, caldria anomenar-la torre del Bedorc (també se n’ha dit castell del Parellada) i és que, en si mateixa, és plena de confusions d’identificació i nomenclatura, i mereix, abans que es faci malbé, un capítol i estudi apart d’aquest resum, per la seva interessant complexitat.
[edita] Les industries
A més a més dels casale molendinorum que, com hem vist, s’instal·laren prop del poble a l’època feudal, el curs de l’Anoia va afavorir a través del temps la posada en marxa de diferents manufactures. Avui encara impressionen les runes mig engolides pel bosc del Figarot d’un imponent molí paperer el qual sembla que, aprofitant l’antiga farinera, es construí el segle XVIII i desenvolupà la seva activitat fins a finals del XIX.
Les indústries tèxtils, també necessitades del curs de l’aigua, prengueren el relleu a la paperera. És el cas dels telers d’en Segimon Mata, instal·lats l’any 1893, i després la fàbrica de teixits per a folreria Romeu. Les dues van començar com a arrendatàries dels locals i salt d’aigua propietat de Can Ferrer del Coll. La fàbrica Romeu arribà a donar feina a una quarantena de persones els quals, juntament amb els que anaven a treballar a Ca la Fou (o colònia Marçal de Cabrera), representaven la majoria de famílies que vivien al poble. L’any 1965, es traslladà, com a propietària de l’immoble, a la carretera de Piera fins el seu tancament l’any 1980. Un dels seus socis, en Joan Romeu Calmet, germà del fundador i descendent d’industrials paperers de la Pobla de Claramunt, fou regidor electe de Piera el 1931, any de la proclamació de la II República i també, al final del cop militar del general Franco l’any 39, participà de la comissió gestora per tirar endavant un consistori abatut per la guerra civil.
