El Camp de Mirra

Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar. Segons l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT (delimitació territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó. No obstant això, forma part de la comarca de l'Alcoià dins la proposta de comarcalització de Joan Soler.

Esglesia de Sant Bartolomeu

[edita] Història

S'han trobat deixalles del Bronze al tossal de San Bartolomé, al castell d'Almizra i en el poble iber al tossal de la Fantasmeta. La població té origen en el castell d'Almizra, veu àrab que significa "frontera", que fou conquistat el 10 d’agost de 1243 pel cavaller castellà Llorens (o Nicolau) d'Scals que va véncer l'alcaid musulmà Ab-Albah Marhop. El 1244, en un castell dels voltants, signaren Jaume I d'Aragó i l'infant de Castella (futur Alfons X de Castella) el Tractat d'Almizra pel qual es delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del turó assenyala on acampà el rei castellà. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama, 500 sous en la primera tributació ordenada per Jaume I als mudèjars. De l'època medieval es conserva una gran pedra, les Graelletes, coberta de petròglifs. En 1510 és vila de senyoriu; des del segle XV al XVIII pertany al terme de la vila de Biar, junt a la Canyada i Beneixama. En 1795-1797 aquesta darrera se segrega de Biar i el Campet passa a dependre de Beneixama fins 1836. En aquesta data aconsegueix la independència i s'uneix a la Canyada fins que les dues poblacions se separen en 1943.

[edita] Demografia i economia

En el cens de 2003 s'hi registren 413 habitants (camputs). L'economia local ha estat tradicionalment agrícola: fruiters, hortalisses, cereals i, més modernament, vinya i oli, però des de mitjan segle passat l'activitat industrial, tèxtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la immigració endèmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts camputs.

[edita] Geografia

La superfície del terme, travessat pel Vinalopó, abasta 21,8 km<su>2 en plena vall de Beneixama. Els paratges més coneguts són: les Graelletes, San Bartolomé i la Fantasmeta.

[edita] Edificis d'interès

El poble conserva algunes mostres d'arquitectura rural (cases de l'Hort, del Pi, de les Monges, Caseriu de Taboné) i casalots nobiliaris de què destaquem la Torre dels Marco que tingué gran importància en la història del poble i de la vall. Diu la llegenda que s'hi allotjà Jaume I quan va acudir a la signatura del tractat, i la casa modernista de la família Francés-Berbegal Lou. A més:

Església de sant Bartomeu. 1820-1875.
Torre de Camp de Mirra. Torre en ruïna ubicat al tossal de San Bartolomé.
Castell d’Almizra. En estat de ruïna absoluta. Conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
Ermita de sant Bartomeu, del segle XV. Amb un jaciment medieval que abraça des del Bronze fins el Edat Mitjana.
Casa de la família Colomer, del segle XVI. En lamentable estat.
Antiga fàbrica de licors de la família Ferrandis. Modernista, de 1920.
Monument al Tractat d'Almizra, de 1977.

[edita] Gastronomia

En el Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d'arròs amb conill o pollastre, rovellons i xonetes; arròs al forn, arròs caldós amb conill, i altres subgerents guisats com l'olleta del Camp, el guisat d'abadejo, les coques fregides, les fasedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta, guisa amb fresots, penques i mondonguilles de bacallà, borreta, pericana i molts més. La rebosteria també hi és important i abundant, tortà, pastissos de moniato, fogasses o tonyes, rotlles d'aiguardent, coquetes d'oli i en època de collita dolç de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de cantahueso, herbero o café licor, tan tradicionals per aquestes contrades.

[edita] Festes

Per acabar ressenyarem que entre Nadal i Cap d’any s'hi celebra una festa molt antiga que gairebé ha desaparegut dels nostres costums, es tracta de la festa dels Folls. Durant un cap de setmana dimiteixen l'alcalde, els regidors i el rector i es fan càrrec del poble la Germandat dels Folls. També s'hi celebren Moros i Cristians.