Elx Club de Futbol

De Viquipèdia

Elx CF

Nom complet

Elx Club de Futbol

Any de fundació

1923

Estadi

Estadi Martínez Valero (1976),
Elx, Baix Vinalopó

Capacitat

38.750 espectadors

President

José Sepulcre Coves

Entrenador

Luis García Plaza

Lliga

Segona divisió

Temporada

2005-06

Posició

14é

Web oficial

http://www.elchecf.es





Uniforme local





Uniforme visitant

L' Elx Club de Futbol és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).

Història

L'Elx Club de Futbol va nàixer el 1923, mitjançant l'unió de dos equips locals fundats el 1908, l'Sporting d'Elx i la Gimnàstica d'Elx. El seu primer nom va ser Elx Football Club, fins l'any 1939 en què passà a nomenar-se Elx Club de Futbol.

A la temporada 59-60 debuta en Primera divisió, i a la temporada 67-68 el filial del club, l'Esportiu Il·licità ascendeix a Segona divisió. A la temporada 87-88 l'Elx aconsegueix l'últim ascens de l'equip a Primera divisió, gràcies al segon lloc aconseguit en la Segona divisió.

Actualment l'Elx CF juga en Segona divisió.

ORIGENS I PRIMERS ANYS

Al 1920, després de dos décades de fútbol local, a Elx hi convivien numerosos equips encuadrats en competicions locals, alguns d'ells viatjaben o rebien altres equips de poblacions cercanes. Els mes importants van ser : La estrella, Blanco y Negro, La Lira, El Eclipse, Hércules, Popular, Español, Quiles y Rodríguez, A. sporting Illicitano "La Sportiva", Gimnástica, i especialment, l'Illice, el mes fort i millor organitzat, comtaba amb directiva, socis, tenía una secció de ciclisme i oferia cinema els caps de setmana.

El fet que va provocar el naiximent de l'Elx F.C. va ser el triomf del equip espanyol a les Olimpiades d'Amberes. De cop i volta els equips de futbol deixaren de ser divertiment d'uns pocos i pasaren a convertirse en patrimoni dels pobles, espill de les seues esencies racials, i ensenya i bandera dels enfrontaments i rivalitats ancestrals entre veins.

En mig d'aquell ambient d'exaltació, no tarda en sorgir l'idea de formar un sol equip que porte el nom de la ciutat als nombrosos derbis que es celebraben davant d'equips de poblacions cercanes. La revista Nueva Illice demana el sis d'agost de 1922, la intervenció de l'Ajuntament "per a formar una potent selecció il.licitana que s'enfronte amb exit al Bellas Artes d'Alacant". l'Alcalde en Lorenzo Fenoll Serrano, pren cartes al tema i urgeix als clubs locals a prestar als seus millors jugadors per a poder formar un bon equip.

En un començament es dicuteix sobre quins dels dos equipd mes importants (Gimnástica i Illice)habien de portar l'iniciativa i convertir-se en l'equip hegemonic. Les divisions eren profundes i les postures irreconciliables. Cal tindre en comte no només les rivalitats, personalismes i vanitats fruit de vint anys de competició esportiva, també les barreres socials. Mentre que la burgesia estba representada al Illice, la clase obrera donaba suport a la Gimnástica. Finalment a finals d'agost i probablement coincidint en les festes patronals, es va produir la reunió definitiva a la cova on els germans Albarranch guardaben la polvora de al pirotécnica que regien, a la vora del riu Vinalopó (aproximadament a l'altura dels actuals jutgats), aixi a l'agost de 1922 va naixer la SOCIETAT ESPORTIVA ELX FOOTBALL CLUB, com a unic equip representant de tot elx.

En un començament els sueus colors seríen el blanc, el seu primer camp oficial "El Cementeri" i la seu social sería al carrer Hospital, als baixos del Coro Clavel. Es va fer carrec de la formació del primer equip un dels co-fundadors en Pedro Sánchez, qui va acabar sent conegut com "Pere efecé" Tmbés

La plantilla 2066-2007

1 Wilfredo Caballero
2 Benja
3 Marc Bernaus
4 Diego Trotta
5 Pere Martí
6 Fernando Niño
7 Óscar Díaz
8 Katxorro
9 Roberto Peragón
10 Rubén
11 Alberto Ruiz
12 Jaime Navarro

13 Bouchard
14 Gastón Casas
15 Lukasiewicz
16 Juanfran
17 Víctor Gómis
19 Alfredo
20 Raúl Martín
21 Miguel
22 Mario
23 Manolo Pérez
24 Carlos Bellvís
27 Calderón
Fernando Fajardo
Walter Fabián Coelho

Entrenador: David Vidal
Segon entrenador: Claudio Barragán
Preparador físic: José Antonio Pozanco

Estadi

Des del 8 de setembre de 1976 l'Elx CF juga els partits a casa a l'Estadi Martínez Valero, un dels més importants i grans del País Valencià, ja que té capacitat per a 38.750 espectadors, tots asseguts, i les dimensions del terreny de joc són de 105 x 68 m.

Abans jugava a l'Estadi Altabix (inaugurat el 1926). A més, l'Elx CF disposa d'altres estadis, com el Camp del Clot, el Camp del Cementeri i l'Stadium d'Elx (Camp de Don Jeremies).

L'Himne

L'actual himne, ¡Mucho Elche! (en castellà), és interpretat pel cantautor local Pep Marcos.

Uniforme

Uniformes de l'Elx CF 05/06

Uniforme titular: Fins el 1927 l'uniforme de l'Elx CF va ser samarreta blanca i pantaló blanc. A la temporada 1927 l'entrenador de nacionalitat txeca Anton Fivber va suggerir la incorporació de la franja verda horitzontal al pit per a, per una banda, ajustar-se als colors blanc i verd de la bandera, i per altra, diferenciar-se dels equips rivals. Des d'aqueix moment els colors blanc i verd han passat a estar identificats directament amb Elx. I així, els autobusos urbans, les papereres, els cartells de l'Ajuntament són blanc-i-verds. Els taxis, per exemple, són de color blanc amb una franja verda que els creua pel mig des del motor fins al darrere. De la combinació dels colors blanc i verd prové el malnom de "blanc-i-verds" amb què són coneguts els jugadors i l'afició del club.
Uniforme alternatiu: Com la primera, té una franja horitzontal. Però els colors són diferents, la samarreta, el pantaló i les mitges són blaves, i la franja és roja. És basat en els colors de la bandera de la ciutat, una senyera quatribarrada amb una meitat dividida en dos quadrants, el de dalt roig i el de sota blau. Mentre d'altres equips canvien constantment de segona equipació, l'Elx CF s'ha mantingut fidel a la roja i blava durante els darrers.
Tercer uniforme: Aquest tratge ha sigut utilitzat molt poques voltes, i en algunes temporades ni tan sols existeix. Consisteix en samarreta pantalons i mitges verdes, amb la franja blanca.

Títols

Campió del Torneig Festa d'Elx en 25 ocasions
Subcampió de la Copa Federació a la temporada 1999-00
Subcampió de la Copa del Generalísimo a la temporada 1968-69: Athletic Club de Bilbao 1 - 0 Elx CF

Campió Tercera divisió grup 2 1944-41, grup 7 1943-44, 1947-48, grup 8 1944-45, grup 10 1954-55, 1955-5, 1956-57, 1657-58.
Campió Segona divisió grup 2 1958-59
Campió de la de Copa de Campions de Segona divisió a la temporada 1958-59

Promocions

Promoció a Segona divisió a les temporades 1957-58, 1996-97, 1998-99
Promoció a Primera divisió a les temporades 1958-59, 1972-73, 1983-84, 1987-88

Títols internacionals

Trofeu Bem-Bella, Algèria
Trofeu Fraternitat Hispànica, Hondures
Trofeu President de la República de Veneçuela, Veneçuela
Trofeu Internacional Juvenil de Ginebra, Suïssa

Altres dades d'interés

Temporades a 1ª: 19
Temporades a 2ª: 27
Temporades a 2ªB: 7
Temporades a 3ª: 19
Millor posició a la lliga: 5é (1ª, temporada 1963-64)
Pitjor posició a la lliga: 20é (1ª, temporada 1988-89)
Major golejada a favor com a local:10-0 vs Gimnástica Abad, temporada (1944-45)
Major golejada a favor com a visitant: 9-4 vs SD Almansa, temporada (1957-58)
Major golejada en contra:
Jugadors amb més partits disputats:
Jugadors amb més gols:
Jugadors amb més títols:
Porter menys golejat:
Jugador amb més gols en un partit: