Emilio Rosenblueth
De Viquipèdia
Emilio Rosenblueth ( Ciutat de Mèxic, Mèxic 1926 - íd. 1994 ) fou un enginyer sísmic mexicà.
Des de ben petit s'interessà pels sismes i la ubicació de Mèxic en una de les zones més actives de terratrèmols, llicenciant-se en enginyeria civil a la Universitat de Mèxic, i finalment doctorant-se a la Universitat d'Illinois (EUA).
Els seus estudis sobre els moviments sísmics li permeteren afirmar que el disseny de l'estructura dels edificis construïts en terrenys amb risc sísmic no sols havia de comprendre una visió tècnica sinó també ètica, ja que l'enginyer està obligat a prendre unes decisions que repercuteixen sobre la societat, donant així un to humanista a les construccions. Les investigacions al voltant dels moviments sísmics i sobre la seguretat en els edificis han pres tres camins diferents: la descripció probabilísitica de la freqüència dels tremolors; l'estudi de la dinàmica del sòl; i el disseny de l'estructura ideal per resistir els moviments.
Entre 1978 i 1982 fou subsecretari d'Eduació Pública al govern del seu país, millorant enormement la planificació de l'ensenyament.
Professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic fou assessor de la UNESCO i l'OEA en matèria sísmica i d'investigació científica. El 1985 fou guardonat, al costat del bioquímic David Vázquez Martínez, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
Morí l'11 de gener de 1994 en la seva pròpia casa de la capital mexicana.
