Emprenedor

De Viquipèdia

Paraula provinent del llatí prendere i que era usada en documents del Consolat de Mar com acordar o iniciar.

[edita] Història

En l’edat mitjana fou utilitzat per a designar els arquitectes d’obres civils i religioses. Posteriorment s’emprà per a designar els militars mercenaris. A començaments del segle XVIII el terme entrepreneur ja era corrent per a referir-se als empresaris i comerciants, especialment a partir del model de John Law.

Cantillon fou el primer en destacar el paper de l'entrepreneur en l'activitat econòmica. El seu emprenedor és algú que compra a preus certs i ven a preus incerts i per tant la seva principal funció és la d’assumir risc.

Durant la major part del segle XVIII i XIX els economistes de l’escola britànica no realitzen distincions entre l’emprenedor, l’empresari i el capitalista, ja que normalment les tres funcions les exercia la mateixa persona.

Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i així von Thunen considerà que a l’emprenedor li corresponia el benefici que quedava un cop pagats el capital i la tasca d’organitzar els factors productius. Knight (1921)seguí posteriorment una línea similar, distingí entre el risc (sobre el que es possible establir una prima d’assegurança) i la incertesa (allò que és del tot desconegut) i determinà que aquesta darrera era la que definia l’activitat emprenedora.

L'escola històrica alemanya també s'interessà pel fenomen i pel paper de les minories (jueus, estrangers,...) desenvolupant aquesta funció. També utilitzaren el concepte de creativitat destructiva per indicar que la creativitat dels emprenedors destruia els vells negocis (per exemple la substitució de les mules i bous pels tractors)

Per a Schumpeter l'emprenedor és fonamentalment un innovador, algú que combina nous mitjans de producció. Aquesta acció li permet obtenir uns beneficis, ja que trenca momentàniament l'equilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixent ja que altres empresaris el copien, retornant l'economia a una situació d'equilibri.

Els economistes austríacs també han defensat el paper de l'emprenedor en el desenvolupament econòmic. Von Mises (1949) destaca que més que emprenedors hi ha accions emprenedores, és a dir accions que incorporen incertesa. Kirzner (1973)considera que l'economia no es troba mai en situació d'equilibri, ja que els venedors no coneixen perfectament les intencions de compra dels compradors. Els emprenedors són agents que es troben alerta i que detecten les diferències entre les necessitats dels compradors i allò que realment es produeix i per tant actuen com arbitratgistes. D'aquesta manera es converteixen en agents que fan tendir l'economia cap al seu punt d'equilibri.