Ensalada

De Viquipèdia

Un o més viquipedistes estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.

L'Ensalada és una composició musical polifònica, d'estil madrigalesc formada d'elements heterogenis. És pròpia del renaixement hispànic.

[edita] Definició

Existeix una definició del segle XVI donada per Sebastian de Covarrubias que defineix l'ensalada com un gènere de cançons que tenen diferents metres i són com centons recollits de diversos autors^[1]. Juan Díaz Rengifo també de finals del s. XVI, a la seva Arte Poética dóna la mateixa idea de varietat d'aquest gènere: composició de coples entre les quals es barregen totes les diferències de metres, no només espanyols, però d'altres llengües, sense ordre d'uns als altres, a la voluntat del poeta; i segons la varietat de la lletra va canviant la música^[2]. És per això que, ja al segle XX, Higini Anglès defineix l'Ensalada com un gènere quòdlibet en el que diverses cançons estan inserides dins un teixit contrapuntístic que és original del compositor, malgrat que moltes de les melodies tractades estan extretes del repertori popular.

Per tant, es pot definir l'Ensalada com un gèner polifònic en el que hi ha barrejades diversos tipus de composicions, com ara villancets, romanços, cançons populars i fragments de música litúrgica, entre d'altres.

[edita] Característiques musicals

[edita] Algunes Ensalades rellevants

• El jubilate, de Mateu Fletxa el Vell. Mostra l'alegria pel naixement de Jesús
• La negrina, de Mateu Fletxa el Vell. Anomenada així perquè acaba amb un diàleg imitant el parlar dels negres que habitaven a la península Ibèrica el segle XVI
• La justa, de Mateu Fletxa el Vell. Representa una justa medieval entre LLucifer i Adam. Hi apareixen gran quantitat d'onomatopeies pròpies d'una batalla d'aquest tipus.
• Las Cañas, de Mateu Fletxa el Vell, Mateu Fletxa el Jove i Jaume Brudieu. És també una justa, en aquesta ocasió entre l'Amor i la Magestad que juguen a les canyes (les llances pròpies d'aquests torneigs medievals)

[edita] Compositors

Mateu Fletxa el Vell representa el punt culminant en el desenvolupament, fins el punt que sovint se'l considera el creador de l'Ensalada perquè és ell qui li dóna una forma característica i la converteix en un subgènere molt clarament diferenciat de la resta de composicions de l'època.

Altres compositors d'ensaladas son Pere Alberc Vila, Bartomeu Càrceres, Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu

[edita] Referències

1. ↑ Text original: un género de canciones que tienen distintos metros y son como centones, recogidos de diversos autores
2. ↑ Text original: composición de coplas redondillas, entre las cuales se mezclan todas las diferencias de metros, no solo españoles, pero de otras lenguas, sin orden de unos a otros, al albedrio del poeta; y segun la variedad de la letra se va mudando la música

[edita] Fonts

• Anglès, H. Mateo Flecha. Las ensaladas. Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1954
• Gómez i Muntané, M. Carmen. Mateu Fletxa - La viuda. Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992
• Mitjana, R & Pope, I. Cancionero de Uppsala. Madrid, 1980
• Romeu, J. Mateo Flecha el Viejo, la corte literariomusical del duque de Calabria y el Cancionero llamado de Upsala. Anuario Musical, XIII (1958)

[edita] Discografia

• Jordi Savall - Studium Musicae Valencia & Hespèrion XX: Ensaladas
• Jordi Savall - La Capella Reial de Catalunya: Bartomeu Càrceres - Villancicos y ensaladas
• Paul van Nevel - Huelgas Ensemble: Flecha: Las Ensaladas
• King's Singers - Harp Consort: Fire-Water - The Spirit of Renaissance Spain