Epipaleolític
De Viquipèdia
L'Epipaleolític és una fase del període Mesolític. El seu nom ve de l'arrel grega "epi", és a dir "damunt".
Durant aquest període sorgeixen algunes cultures intermèdies: la Kebarià i l'Azilià, derivat del Magdalenià és el més important.
L'home només vivia a menys de mil metres d'altitud, en coves que generalment eren a menys de 500 m d'altitud i properes als punts de pas dels animals. Caçaven amb llaços i feien tendes de pell de ren. Amb la pell de ren feien també bosses. Les peces que es caçaven eren corbs, voltors, ànecs, aloses, òlibes i l'aligot, utilizant-se un instrument de tipus bumerang.
Una altra troballa de restes humanes a Urtiaga mostra que les característiques cromoagnonoides persisteixen només parcialment evolucionant cap a l'ortognatisme (perfil recte de la cara, prescindint del nas), la rino-prosapia (gran desenvolupament vertical de la cara en relació a la longitud de la boca) i estretesa maxil·lar (vegeu cranologia i craniometria)
