Erice
De Viquipèdia
Erice és una ciutat històrica al mont Éryx (Erice en italià), a la vora de Trapani a Sicília, Itàlia. La comuna compta amb 31.000 habitants i té una superfície de 4.723 hectàrees per a una densitat d'habitatge de 657 habitants per quilòmetre quadrat.
Culmina a aproximadament 750 metres d'altitud des d'on s'observa un magnífic panorama des de l'encantador poble medieval al cim. En particular des dels jardins de Balio. Aquests bells jardins envolten el castell de Venus i les torres del Balio, edificades pels normands. Hermosísima vista del Monte Cofano, Trapani i les Égades; en un dia clar es distingeix el cap Bon de Tunis, a 170 km. de distància. S'hi troba igualment el Castell Pepoli.
Va ser centre religiós dels Elimi, cèlebre pel seu temple on els Fenicis hi adoraven Astarte, la grega Afrodita i la Romana Venus. Va ser presa pels Siracusans i pels Cartaginesos; els Romans la van conquerir l'any 244 aC.
Els àrabs li van dir Gebel Hamed (muntanya d'Hamed) durant la invasió del segle XII, redimint part de la importància perduda.
Monte San Guliano li van dir els Normands, i no repren el nom d'Erice fins el 1934.
Entre els molts monuments d'importància tenim l'Església Matrice, del segle XIV, i amb els interiors refets en el últim segle. El Castell Medieval, del segle XII i XIII, amb les restes del Temple i l'Ajuntament, seu d'una biblioteca i del Museu Cordici, ric amb monedes arqueològiques de la necròpoli ericina on destaca un cap d'Afrodita del segle IV aC.
[edita] Església Matrice
De la Porta Trapani, un dels accessos a la ciutat, s'agafa el carrer Vito Carvini que porta a l'Església, que va ser construïda amb materials procedents del Temple de Venus.
Davant d'ella, aïllat, s'aixeca un poderós campanar d'estil gòtic, tipus chiaramontano, i coronat per merles. Es creu que originariament va ser construït com a torre per a Frederic II de Sicília l'any 1312 i més tard es va anar convertint en una campanar.
L'església, del 1314, presenta en l'exterior un pòrtic rectangular del 1426 que precedeix la façana principal. Sota quatre arcades ogivals s'obre una adornada portada gòtica, i a sobre una bonica rosassa.
L'interior, de tres naus en estil neogòtic, guarda obres de la Dominica Gagini (1420-1492) i fragments de frescs de l'escola catalana del segle XV. Al llarg de la nau esquerra s'obren diferents capelles.
