Escarabat
De Viquipèdia
| Escarabats | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
Els escarabats o coleòpters (Coleoptera) són prop de 350.000 espècies d'insectes de l'ordre Coleoptera. Aquest ordre te més espècies que qualsevol altre ordre en tot el regne animal (en concret, el 40%), seguit per les papallones, abelles, vespes, i mosques. Aquestes espècies presenten una gran diversitat entre elles, entre les quals destaquen els fitòfags, que poden formar plagues. Les larves causen la major part dels danys agrícoles i forestals.
L'ordre Coleoptera es divideix en 4 subordres: Adephaga, Myxophaga, Polyphaga i Archostemata.
Les ales davanteres de l'escarabat es transformen en uns escuts durs, anomenats èlitres. Aquests formen una armadura que protegeix la part posterior del tòrax, inclòs el segon parell d'ales, i l'abdomen. Les ales anteriors no s'usen en el vol, però han (en la majoria de les espècies) d'ésser aixecades per poder usar les ales posteriors. Després d'aterrar, les ales posteriors es guarden sota dels èlitres. La majoria dels escarabats poden volar, però pocs assoleixen la destresa d'altres grups, com per exemple les mosques, i moltes espècies només volen si és absolutament necessari. Alguns escarabats tenen els èlitres soldats i no poden volar.
Los escarabats els podem trobar en la majoria dels ambients, inclòs els d'aigua dolça, tot i que la seva presència en ambients marins es mínima.
[edita] Característiques generals de l'adult
Els coleòpters són insectes holometàbols o endopterigots, ja que sofrixen una metamorfosi completa amb estats de larva, pupa i imago (adult) netament diferenciats. La larva usualment sofreix moltes mudes. En contrast, els ordres d'insectes hemimetàbols o exopterigots (per exemple els Dermaptera) experimenten una metamorfosi imcompleta o parcial en la qual les larves o nimfes se semblen als adults, amb esbossos alars i genitàlia que creixen amb cada muda. Les larves dels coleòpters no presenten mai rastre d'ales o genitàlia, ulls composts, ni més d'un segment tarsal, i rarament més de 4 artells antenals.
[edita] Cap
- Generalment de tipus prògnat; consta de diverses esclerites que estan delimitades per sutures i que formen un conjunt sòlid denominat càpsula cefàlica, en la qual es poden diferenciar les següents regions: vértex, front, genes (genae, galtes), clipi (epistoma) i labre.
- Posseïxen un parell d'ulls composts que solament falten en algunes espècies endogees i carvernícoles. En general falten les ocel·les, excepte en alguns Staphylinidae i Dermestidae.
- Antenes inserides als costats del cap, molt variables en forma i longitud, però que gairebé sempre presenten 11 artells.
- Apèndixs bucales mastegadors, rarament modificats per a absorbir líquids.
- Mandíbules robustes, en forma de tenalles, amb freqüència proveïdes de denticles en el marge intern (retinacle). En alguns Lucanidae arriben a una grandària desmesurada, mentre que en Scarabaeoidea copròfags es reduïxen a primes làmines membranoses.
- Maxil·les formades per 4 artells, card, estipes, galea i lacínia i estan proveïdes de palps maxilars de 3 a 5 artells.
- Llavi (Labium). Peça imparell, resultat de la fusió d'un parell de apèndixs, que cobreix ventralment les maxil·les. Està subdividit en mentum i submentum. En la zona anterior existeix un lòbul, la lígula i a banda i banda les paragloses. El llavi posseïx a més un parell de petits palps labials d'1 a 3 artells.
[edita] Simbolisme
En la història de les religions i la mitologia l'escarabat (particularment l'"escarabat piloter") ha gaudit d'algun lloc com a mínim interessant: els antics egipcis el consideraven un exemple de la vida eterna, ja que, suposaven, aquest escarabat (al qual anomenaven khopirru o hopirru) ressuscitava de la pilota de fang que feia; el cert és que l'escarabat piloter posa els seus ous en aquesta pilota i allà neix. Per aquest motiu els antics egipcis ubicaven sobre el cor de les mòmies una imitació de l'escarabat. Quan el cristianisme es va difondre a la Vall del Nil, la cristiandat copta va realitzar interessants assimilacions sincrètiques de la religió precedent, i, així com va adoptar l'ankh, (anh o creu ansada), també va adoptar -com a al·legoria- el khopirru, assimilant-lo metafòricament a Jesucrist, que anomenaven El Bon Escarabat. Es per això que en algun text medieval es pot trobar la curiosa expressió bonus scarabæus en al·lusió a Crist.
