Escut d'Alt Àneu
De Viquipèdia
[edita] Blasonament
Escut caironat quarterat: 1r. de gules, un castell obert d'or acompanyat de 3 palles d'or posades en banda a cada costat; 2n. d'argent, un agnus Dei ajagut reguardant de porpra nimbat d'or portant una banderola de gules carregada d'una creu plena d'argent i amb l'asta creuada d'or; al 3r, d'argent, un isard arrestat contornat de sinople; i al 4t, una creu patent tripartida d'or. Per timbre una corona mural de poble.
[edita] Història
Va ser aprovat el 14 de desembre de 1989.
L'escut representa la complexitat d'aquest extens municipi pirinenc, format el 1970 amb la unió de quatre de precedents: València d'Àneu (amb el castell local i dues palles, símbol dels comtes de Pallars), Isil (amb l'anyell pasqual, atribut de sant Joan Baptista, patró del poble), Sorpe (simbolitzat per un isard) i Son (la creu es refereix als patrons del poble, Just i Pastor).
