Escut de Barcelona
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Blasonament
Escut caironat quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona reial.
[edita] Història
L'escut de la ciutat és una combinació de les armes heràldiques de la catedral i diòcesi de Barcelona i dels Comtes de Barcelona. Les primeres són la creu de Sant Jordi, patró de la ciutat. Les armes del Casal de Barcelona, o armes reials (quatre pals de gules sobre camper d'or), són les dels comtes reis, i van donar origen a l'escut de Catalunya i de la Corona d'Aragó (a partir de 1137, data del casament del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II). El rei Pere III el Cerimoniós va concedir les armes reials a la ciutat el 4 de juliol de 1345; la creu, com a senyal distintiu de la ciutat, ja es troba en un segell de 1288. La corona reial indica que Barcelona era la residència dels reis de la Corona d'Aragó.
[edita] La cimera reial i la Ratapinyada
Al segle XVII començà a usar-se la cimera reial, o de la Vibra, damunt l'escut de Barcelona, gràcies al fet que la monarquia havia deixat d'usar-la i seguint l'ús que en feien les ciutats de Mallorca i de València des del segle anterior. I, a la mateixa època i com a les altres capitals dels Països Catalans, començà a usar-se aquesta cimera transformada en la Ratapinyada o Ratpenat, damunt un elmet amb corona. Al segle XIX, però, la Ratapinyada ja havia arraconat la cimera de la Vibra, també com a l'escut de les ciutats de Palma i València, com es pot veure en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810), i es mantingué durant part del segle XX, sense l'elmet, però.
La desaparició de la Ratapinyada de l'escut actual ha representat la pèrdua d'un element comú amb les altres capitals dels Països Catalans, que la mantenen i on es considera un símbol de Jaume I el Conqueridor, com a creador de la Corona d'Aragó, i la fi d'una tradició centenària. La renúncia a l'ús de la cimera reial també ha fet que es perdés un element en comú amb el País Valencià, encara que aquest abandó sigui compartit també amb la ciutat de Palma.
[edita] El nombre de pals
Abans de quedar fixat oficialment l'escut amb els quatre pals, que és l'originari derivat de la concessió reial de 1345, hi va haver diverses èpoques en què els quatre pals alternaven amb altres versions amb només tres o dos pals.
L'escut amb els dos pals fou font de discussió, car l'Ajuntament no es posava d'acord sobre quin dels dos blasonaments havia de tenir, i per acabar la discussió en van aprovar un tercer aheràldic que no conservava ni els quatre pals ni la creu de Sant Jordi i ni tan sols tenia cap corona.
Era un escut molt polèmic, ja que que no seguia cap de les regles heràldiques necessàries per a la seva oficialització. Per això, la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària va interposar un recurs contra el canvi d'escut i va guanyar-lo. El polèmic escut que va estar en vigor entre 1996 i el 2004 va ser retirat i es va acabar aprovant l'històric escut quarterat amb els quatre pals.
