Espectre
De Viquipèdia
En física un espectre és la descomposició d'una ona composta en ones simples de longituds d'ona característiques.
En el cas de la llum, l'espectre és un compost de diferents longituds d'ona que es difracten en angles distints i provoquen una impressió visual diferent. L'any 1666 Isaac Newton va aconseguir la descomposició de la llum en les seves diferents longituds d'ona (o colors). En 1814 Joseph von Fraunhofer va analitzar l'espectre solar i va descobrir-hi una sèrie de ratlles fosques o «linies de Fraunhofer» i va ser el primer en mesurar la longitud d'ona específica de cada banda. El 1862 Ångström va aconseguir l’anàlisi química de l'espectre i va establir la unitat de longitud d'ona que porta el seu nom.
El 1911 i 1913 els descobriments de Rutherford i Bohr van permetre explicar el fet de l'existència de diferents bandes de color en l'espectre solar: els àtoms tenen nivells d'energia i produeixen un tipus de longitud d'ona específica. El nombre i el tipus d'àtoms d'un element corresponen a un color , és a dir, a una determinada banda de l'espectre. De fet l'espectre solar a més dels tipus d'àtoms que constitueixen la matèria solar, també indica el tipus d'ions, de radicals i d'àtoms que formen l'espai que es troba entre el Sol i la Terra.
