Esquirols
De Viquipèdia
El grup de música Esquirols, nascut al poble de l'Esquirol, al cor del Collsacabra, va desenvolupar la seva obra els anys 70 i 80, un moment de canvis històrics en què cantar en català era tot un repte. Tanmateix, el panorama de la cançó estava en efervescència amb la irrupció de molts grups i solistes, i la situació política i social del país obria noves esperances de cara al futur.
En aquest context, Esquirols es va caracteritzar per fer unes cançons compromeses amb el seu temps, tant per les lletres -a voltes satíriques, a voltes emotives i contundents- com per la seva voluntat d'arribar a un públic majoritari. Les influències inicials de la cançó de muntanya i el folk nord-americà van deixar pas, de mica en mica, a un estil propi i elaborat, i a una sonoritat plena de matisos instrumentals i vocals.
El grup edità sis discos de llarga durada: Cants al vent (Edigsa, 1973), Fent camí (Edigsa, 1975), Colze amb colze (Edigsa, 1976), Licor d'herbes bones (Edigsa, 1978), Torna, torna Serrallonga (Edigsa, 1980), Com un anhel (Edigsa, 1982) i enregistrà el disc El comte Arnau (1984) amb Rafael Subirachs, que encara resta inèdit.
Les cançons d'Esquirols van formar part de la banda sonora d'una generació. Molts joves d'aquells anys les van adoptar per cantar-les, a cop de guitarra, en trobades, excursions, festivals i actes reivindicatius. Algunes d'aquelles cançons, adaptades, popularitzades i convertides gairebé en himnes han anat passant a les generacions més joves, i han format part dels cançoners bàsics d'escoles, grups excursionistes, agrupaments escoltes i esplais, alhora que han estat reinterpretades per altres conjunts musicals.
