Estraperlo
De Viquipèdia
L'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, produït com a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca "Stra-Perlo", nom derivat de Strauss i Perlowitz, qui n'eren els promotors.
Perquè se n'autoritzés la instal·lació al Casino de Sant Sebastià (Guipúscoa), van subornar el 1934 alts càrrecs del Govern, entre ells Aurelio Lerroux, nebot d'Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, en aquelles dates en coalició amb la CEDISCA de José María Gil-Robles, o el ministre de Governació, Rafael Salazar Alonso, del mateix partit.
El joc fou prohibit per la policia després de demostrar-se que era fraudulent, la qual cosa no va impedir que funcionés també a Formentor (Mallorca), on posteriorment també fou clausurat.
La revelació del cas de corrupció va tenir lloc com a conseqüència de la denúncia formulada pel mateix Daniel Strauss davant el president de la República, Alcalá-Zamora, ja que Lerroux es negà a pagar la indemnització que Strauss li exigia per la prohibició del joc. L'escàndol va suposar l'enfonsament del Partit Radical, quedant el centre polític sense representació i potenciant els extremistes d'esquerra i de dreta.
La polarització que aquest escàndol va provocar fou una de les diverses causes que van precipitar la fi de la República i l'inici de la Guerra Civil.
A partir d'aquest escàndol, la paraula estraperlo ha quedat com a sinònim de martingala, intriga o negoci fraudulent. Així, per extensió, durant la postguerra espanyola es va denominar també estraperlo el comerç il·legal (mercat negre) d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim de Franco des de 1936 fins a 1952), rebent l'apel·latiu d'estraperlistes els qui es dedicaven a tal comerç. L'estraperlo va suposar l'aparició de noves fortunes aconseguides amb aquesta venda il·legal de productes.
